VOLTA A L’ESCALA (MONTGÓ) – CAMINADA D’ESTIU DELS HH – 2016

VOLTA A L’ESCALA (MONTGÓ) – CAMINADA D’ESTIU DELS HH: 12/06/2016

Descripció de la ruta:

Com cada any, quant comença el bon temps, fem una caminada al voltants de l’Escala i després de la ruta, un dinar de germanor amb el companys de trescada i família, a la barraca de la Tere i d’en Josep. (des de aquesta tribuna aprofito per expressar-vos el meu agraïment).

Aquest any, ruta nova…hem sortit des del aparcament del supermercat Carrefour Market de l’Escala i hem baixat fins els camps de futbol de l’Escala, per agafar el camí dels escalençs (camí que ens portaria fins a Sobrestany). Hem caminat una estona fins arribar sota una línia elèctrica que travessa el bosc. En aquest punt hem deixat el camí i ens hem endinsat al bosc. Bosc de pins, matolls, sorra, parets de pedra seca, barraques de pescadors o de vinyes…un tram de ruta molt distret i laberíntic, que es fa imprescindible el GPS per no perdre la bona petja. A poca poc anem donant la volta a tot Riells de Dalt, fins arribar a la antiga carretera de l’Escala a l’Estartit.

Si fins ara hem caminat tot de planer, ara la cosa canvia, agafem un caminet molt pedregós i costerut obert com a tallafoc al Camps de la Rabassa i que ens deixa a dalt la muntanya del Parc Natural del Montgrí. Ara el camí torna a ser planer i ens acostem fins arran de mar…a l’anomenada Punta Ventosa, on trobem un monumental búnquer militar abandonat. Gaudim aquí d’una panoràmica superba, amb els penya-segats que donen forma a aquest tram de costa que enalteix l’accés a la badia de la Cala Montgó. Cap al nord, l’espai del golf de Roses ens obre una perspectiva de grans dimensions amb la silueta del Cap de Norfeu a l’altre extrem.

Una parada per esmorzar, contemplar el paisatge i recuperar forces per el camí que ens queda recorre. Ara seguim el GR-92. El camí davalla per un terreny amb força pendent i relliscós, pel mig de una preciosa pineda que cobreix la Punta del Milà. Acabat el bosc iniciem el llarg però entretingut flanqueig que retalla tota la badia de la Cala Montgó, ens cal salvar un parells de barrancs tot progressant sobre un terreny força pedregós fins arribar a la cala Montgó, on bé val la pena reposar una estona…els companys del avituallament ja tenien preparada la taula amb refrescos i que vàrem agrair!!

Seguim la marxa tot travessant la platja de Montgó i caminant per el camí de ronda (no gaire bé condicionat), que ens porta fins la Punta de Montgó. Aquí hem de grimpar una estona per salvar una paret de roques, sense cap complicació i enllaçar amb el corriol que ens deixarà a la torre de Montgó.

La Torre de Montgó es una torre de defensa de la pirateria bastida l’any 1598 per ordre de Felip I d’Aragó i Castella, per intentar protegir els pescadors de l’Escala i l’Estartit. Està situada a la Punta Montgó, el promontori que tanca la cala homònima per la banda de tramuntana i des d’on es pot contemplar una panoràmica magnífica. Ha estat restaurada i el seu estat actual és excel·lent.

De la torre tenim una molt bona perspectiva del camí recorregut des de Punta Ventosa i tot i tenir una panoràmica esplèndida hem de continuar el camí…a la primera casa desprès de abandonar la Torre neix un corriol que ens va fer passar entre els penya-segats del Salt de la Deua i les parets de les cases de la urbanització de Punta Montgó. Un caminet estret i en el que hem de parar atenció per la aproximació al mar, resseguint tota la costa i arribant a la platja de l’Illa Mateua

Al altra extrem de la platja de l’Illa Mateua enllacem altre vegada amb el GR-92 que ens introdueix de seguida a una llarga pineda que s’estén a sobre d’una línies de petits penya-segats (baranes de fusta). El sender és certamen atractiu, perquè a banda d’extraviar-nos la marxa per les urbanitzacions que envolten l’Escala, podem progressar en tot moment a sobre dels penya-segats, als peus dels quals quedes enllaçades en forma de rosari, un seguit de cales ocupades per grans còdols.

Arribem a un replà on trobem el monticle que amaga un gran búnquer (Punta del Bol Roig) El govern franquista, en el context de la Segona Guerra Mundial (1939-1945), va construir la bateria anomenada L-6, que formava el conjunt de bateries al nord i al sud de la badia de Roses, amb la missió de defensar-se d’un hipotètic atac aliat. La bateria que s’obre ara a les visites turístiques va ser construïda a les darreries dels anys quaranta del segle XX en el marc del Pla defensiu desenvolupat per la Comissió Mixta d’Artillat de la badia de Roses. Forma part d’una de les quatre bateries que defensaven aquesta àrea. La bateria està dividida en dues seccions, cadascuna de les quals formada per dos búnquers situats simètricament a llevant i ponent i orientats a nord i nord-est. El búnquer de l’extrem de ponent contenia un niu de metralladores que dominava la badia de la Clota, la qual, abans de la construcció del port, era recer natural de vaixells i embarcacions.

Ja apareixen els espigons del port de la Clota i en un tres i no res desemboquem al recinte del port i un cop travessat, enllacem amb la platja dels Riells al final de la qual fem una banyeta per refrescar-nos. Ja només queda remuntar la avinguda Riells per arribar a la barraca de la Tere i d’en Josep i ha on el nostre equip de festes, ens tenia preparat tot el recinte per fer un bon dinar de germanor…i entre anxoves, porquet a la brasa sangria i gintònics, donàvem per finalitzada aquesta interesant sortida.

Fins la propera sortida dels hh…

Salut i bones caminades!!

Desnivell acumulat: 674 metres
Alçada mínima – màxima: 0 metres – 109 metres
Distància: 16,55 km.
Ruta circular: si
Temps de ruta total: 6 hores
Zona de ruta: voltans de La Bisbal…sortides familiars
Data de la sortida: 12/06/2016

Galeria d’imatges

Anar a les fotos

Localització

 

Track

Tagged: , , , ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *