VIA FERRATA LA CALA DEL MOLÍ

VIA FERRATA LA CALA DEL MOLI: 09/05/2015

Descripció de la ruta

Ferrata feta el 09 de Maig de 2015 amb un temps per realitzar.la de 1,30 hores.

Es tracta d’una via ferrada que consta de dos trams, el primer transcórrer entre diferents illetes ha on uns ponts tibetans i nepalesos ens ajudaran a passar d’una banda a l’altre, i el segon tram es tracta d’una paret on posarem més a prova la nostra força. La roca de granit ataronjada i esquitxada de quars i la varietat cromàtica del mar, converteixen aquesta ferrada no molt complicada en una de les més boniques de Catalunya.

Amb els seus quatre-cents vuitanta metres de recorregut i vint de desnivell, una aproximació de dos minuts, una dificultat baixa-mitja i cinc ponts, es tracta d’una ferrada apta per a tots els públics el principal atractiu, sens dubte, és la seva ubicació: els penya-segats de la Costa Brava, el que la converteix en l’única del món que discorre sobre el mar i des de la qual, entre canvi i canvi de mosquetó, pots distreure la vista observant tot el que depara la mediterrània.

Segons indica el seu panell informatiu, han passat 8 anys des que la via ferrada Cala del Molí fos tancada al gener de 2005 per motius tècnics, o per falta d’entesa entre Albert Gironès, el seu ideòleg i equipador, i l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, pel que fa a temes de responsabilitat civil en cas d’accident. Arran del canvi de govern local al maig de 2011, les negociacions van poder ser reconduïdes i com a resultat, es tornava a reobrir la via ferrada.

Per accedir-hi, s’ha de prendre el passeig marítim en direcció al Club Nàutic, passat la rotonda i jardins de Juli Garreta, agafem el carrer a l’esquerra (carretera de Sant Feliu de Guíxols a Sant Pol de Mar). Entre els hotels que indiquen cap a ella, hi ha el Hipòcrates Curhotel. Uns centenars de metres després, un revolt tancat cap a l’esquerra l’envolta i s’ha de prendre el carrer que sorgeix a mà dreta a meitat de la marrada, de nom Sicília i que condueix sense pèrdua a l’inici de la via ferrada ja que és un carrer sense sortida. Una construcció blanca amb arcs i teulada anomenat Mirador de les Triadores és el nostre destí final

Com m’han dit que està força concorreguda, hem quedat amb les companyes i companys sortir d’hora de la Bisbal, així dons a les 7 emprenem camí a Sant Feliu de Guíxols, cosa que arribem mig horeta mes tard, ens comencem a equipat en el Mirador de les Triadores i un cop col·locats l’arnès, el kit de via ferrada i el casc, fer l’aproximació a través del GR-92. Estem parlant de tan sols un parell de minuts de baixada a través d’uns graons i de recórrer un estret sender per la part alta del penya-segat en ple bosc de pins, i que aquesta època de l’any està infestat de colònies de gavines en període de cria.

La via ferrada està assentada en un paratge de gran bellesa paisatgística, amb una pineda mediterrània ben conservat que arriba fins al mar i bells penya-segats. La seva zona marina, destaca per la presència de nombrosos esculls fruit de milers d’anys d’erosió marina sobre les roques i penya-segats, amb un fons marí força ric i no massa profund, que el fan ideal per a la pràctica del submarinisme.

Un cop dita aquesta mena de introducció, tan sols ens queda fer la via Ferrada:

La descripció que seguidament us relato de la via crec que és pura anècdota, dons només cal enganxar els mosquetons a la línia de vida i segui.la, però com encara tinc trams frescos a la memòria i amb l’ajuda de un munt de fotografies que vaig fer, me atreveixo a comentar, per sobre, el que us trobareu si, com nosaltres, decidiu encertadament, fel.la.

Cal baixar uns vint metres, fins al nivell del mar, primer seguint un sender i en la part final a través de terreny rocallós en què cal utilitzar les mans i com no, ancorats al cable de línia de vida, en total, uns quaranta o cinquanta metres de tranquil·la progressió, ara comencem a tenir vistes de la via ferrada

Estem envoltats de gavines per tot arreu, es tracta del “gavià argentat” (gavià argentat o del Caspi), segons el planell informatiu. Aquestes aus solen ser monògames de per vida i posar tres ous per temporada, alguns dels quals ja han donat lloc a pollastres que als 35-45 dies ja podran començar a volar..

Un cop arribat al mar, que avui es mostra ben tranquil, comença la via ferrada.

Ens ancorem al cable de vida per iniciar la marrada de dues grans roques. Ens crida l’atenció la lluentor dels ancoratges i cable de vida…estan impol·luts!!! per estar exposat al ambient corrosiu marí. Aquest primer tram no presenta cap mena de dificultat.

Un segon tram en el qual cal fer una lleugera força de braços per compensar el pes del cos, per un petit “desplome”, dóna accés als dos primers ponts: un tauló de fusta de poc més de dos metres i un tibetà de uns cinc metres de longitud després del qual anem guanyant alçada progressivament, per tornar a baixar fins casi tocar l’aigua del mar.

Un tercer pont, aquest més curt i nepalès, permet tornar des de la segona mola rocosa fins a la primera, per a poc després concloure la marrada d’ambdues.

Després de la marrada a les dues moles rocoses disposades sobre el mar, i que hem fet al principi, s’accedeix al penya-segat de la línia de costa, d’unes desenes de metres d’alçada. En aquesta part de la via ferrada, visible des de les moles rocoses, es troben el final del primer tram, la via d’escapament i el començament del segon tram, en el qual es troben els passos més difícil de tota la via ferrada. Es comença amb una petita pujada seguida d’un flanqueig d’una desena de metres sense grapes per als peus. El terreny de progressió no les fa necessàries i un pot avançar amb relativa comoditat.

Un franqueig de noranta graus de la paret condueix a través d’un terreny més accidentat i proveït de grapes a un racó del penya-segat en el qual trobem el quart pont, tibetà i de major longitud que els anteriors, uns set metres

Després del pont, amb una curta pujada a través d’unes grapes es conclou el primer tram de la via ferrada; la meitat de la feina ja està feta. Aquí trobem la via d’escapament, evidentment no li fem cas e iniciem la part més complicada de la ferrada.

A diferència del primer, aquest segon tram està catalogat com de dificultat mitjana. En tot cas, el que és evident és que ara toca afrontar una de les parets més aèries i complicades de tot el recorregut, encara que per aeri no s’ha d’entendre un pati sinó més distància amb l’aigua. La característica principal d’aquesta part del recorregut és l’ús d’unes grapes per a les mans que tenen aproximadament mig metre de longitud, és a dir, són anormalment llargues. A diferència de grapes per als peus, molt més petites. A vegades la sola de les botes, ha de agafar-se a la roca, i com millor es faci menys força de braços caldrà realitzar. En avançar una estona amb el cos tirat cap a enrere, podria ser útil ancorar amb una cinta per descansar, però la inclinació tampoc és molta i en el meu cas no em sembla necessari. Un ascens en diagonal amb la paret extraplomada, unit a la solana, fa que comencem a suar la cansalada. Una vegada passat el franqueig, els passos no son tan complicats

Un cop creuat el pont, la via discorre per uns penya-segats que cada vegada està més allunyats de la Cala del Molí i les vistes i el mar s’obren cap a la Cala de l’Ametller. Aquest penya-segats amb sensació d’alçada, però que en cap moment es de perill, ans al contrari un sentiment de pena perquè sabem que aquesta magnifica via ferrada està arribant a la fi, mentre les gavines continuen a la seva, emetent uns sons molt intensos i a molt poca distància nostra, potser que les deixem descansar.

Desnivell acumulat: 94 metres
Alçada mínima – màxima: 4 metres – 6 metres
Distància aproximada: 0,73 km.
Ruta circular: si

 

Galeria d’imatges

Anar a les fotos

Localització

Track

Tagged: , , , ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *