VALLFOGONA DEL RIPOLLÈS – CASTELL DE MILANY – TORRENT DE LA MASICA

VALLFOGONA DEL RIPOLLÈS – CASTELL DE MILANY – TORRENT DE LA MASICA: 21/05/2016

Introducció

El terme municipal de Vallfogona del Ripollès molt muntanyós i de relleu accidentat, es troba a la falda de les serres del Puig Estela i Milany amb boscos de faig a la part alta i pinedes i rouredes a les valls. La tranquil·litat i un entorn natural magnífic són els trets diferenciats d’aquesta població. El municipi té un nucli medieval molt ben conservat. Antigament aquest nucli estava emmurallat i el seu interior només era accessible mitjançant tres antics portals. Consta d’una plaça central, la plaça de la vila, al voltant de la qual i de forma circular s’hi construïren els antics habitatges.

Els carrers del nucli medieval estan enllosats i les cases del segle XVII-XVIII, en bona part restaurades, conserven llindars i balcons centenaris. Des de la plaça de la vila direcció cap a la riera, seguint l’itinerari del GR3, arribarem al pont medieval que va ser construït al segle XIV pels senyors de Milany. La seva funció era per travessar la riera de Vallfogona, el camí que unia el poble amb el castell de Milany i Vidrà.

Descripció de la ruta

Deixem els cotxes al carrer Puig-Estela, al costat de l’ajuntament i del restaurant el Forn, on desprès de la caminada donarem bona compte dels productes alimentaris de la zona.

Travessem el poble passant per la plaça i ens topem amb uns indicadors del camí a seguir. L’inici serveix per totes les rutes: Pont Medieval…Castell de Milany…Font de la Tosca…Santa Magdalena de Cambrils. El camí davalla decidit fins el Pont Medieval… com he dit a la introducció, el pont data del segle XIV i antigament era l’enllaç amb el castell de Milany. Sembla que va ser construït al segle XIV pels senyors de Milany, que precisament en l’època de l’edificació del pont van traslladar la seva residència del castell de Milany al de Vallfogona. La seva funció era per travessar la riera de Vallfogona, el camí que unia el poble amb el castell de Milany i Vidrà.

Al altre costat del pont s’obren dos camins…esquerra a la font de la Tosca i a Santa Magdalena de Cambrils i dreta al castell de Milany…camí que agafem.

El camí va pujant entremig de boscos i prats, tot seguint les marques de pintura del GR 151-1 i mes endavant el GR-3 (blanques i vermelles) i les grogues de la Itinerannia…no cal relatar fil-per-randa la pujada, dons el camí està molt marcat i no tindrem cap dubte de per on passar.

La pujada fineix al coll de Milany, ha on se’ns obra un seguit de panoràmiques esplèndides, sobre l’Alta Garrotxa, Montseny, Osona etc.etc. El castell de Milany el tenim a un tir de pedra…un últim esforç i ja som a dalt.

Les restes del castell de Milany es situen a 1.525 m en un rocall al terme municipal de Vidrà. Trobem cites del castell en documents de l’any 962, com a castell pertanyent al comtat de Besalú. El Castell té una importància cabdal en la història de Vidrà; la seva protecció és la que garantia al terme la pau i la justícia. Segurament fou aixecat en l’avenç militar de finals del segle IX, i el seu terme comprenia els actuals municipis de Vallfogona i Vidrà amb totes les seves parròquies.

El castell es va abandonar a finals del s. XIV, quan va perdre la seva funció defensiva i la família va anar a Vallfogona, cercant una manera de viure més còmoda i pràctica que la del castell. Les poques restes que queden avui responen a la reconstrucció del segle XIII. També és interessant conèixer la Llegenda del cavaller de Milany, l’home que volia viure per sempre, però va acabar demanant morir.

Des de l’última vegada que vàrem pujar, l’indret a canviat un xic…s’han fet excavacions que han deixat al descobert algunes construccions del castell, a més de instal·lar una estructura de ferro que alberga una escala per accedir fins el punt més alt del castell.

Les vistes ni cal dir que son espectaculars, en un sol cop d’ull es pot albirar el Montseny, l’Alta Garrotxa, la Mola, Montserrat, Rasos de Peguera, Pedraforca, Cadí, Tossa d’Alp, Puigmal, Bastiments, Costabona, Canigó, Albera…grandiós!!.

Una parada per esmorzar i recuperar-nos del esforç de la pujada, fotos a dojo i avall que fa baixada.

Tornem altra cop al Coll de Milany i continuem camí seguint les marques de pintura grogues de la xarxa Itinerannia i una estona les del GR3 blanques i vermelles, (fins el Puig de l’Obiol)

Es va carenejant, amunt i avall suaument, entre una vegetació de gran bellesa. Es passa el pla de la Bronza i s’arriba a una tanca de filferro espinós que travessem en arribar a la serra de l’Obiol i el seu extens herbassars. Ara les marques de pintura son les del PR (Grogues i blanques) i les de la Itinerannia (grogues).

Hem de començar a tirar de GPS dons trobarem diferents cruïlles que el farà imprescindible, tot i sentir el remor de l’aigua cada cop més a prop.

Així entre prats, fotos a flors i una bona tertúlia, arribem als peus del torrent (el que sentíem remugar)…es la riera de Llastanosa. Aquí ens sorprèn dos salts d’aigua que no ens deixa indiferents…fotos a tort i a dret.

El punt negatiu del indret es una tanca de filferro espinós que ens barra el pas al torrent. Anem seguint el torrent (i la tanca) una estona entrant i sortint, com podem, per admirar la riera i el seus petits salts. La riera cada cop es més avall envers el camí que seguim…hem de està atens a trobar un estret camí que baixa fins la riera…i per fi un pas per travessar el filat i la riera i un indicador de fusta amb la inscripció…El torrent de la Masica…ja i som!!!

El camí va paral·lel al torrent i uns indicadors ens senyalen els punts importants de l’indret:

El salt de la Costa Llastanosa, Salt del Saltant, Gorg de Dalt, Gorg de Baix, Balma del Boer, la Palanca, petits salts i racons amb encant. . Cal gaudir amb calma d’aquest indret, ja que és d’una gran bellesa.

El camí de la Masica fineix en una pista ampla apta per vehicles i que seguim a la nostra dreta en suau descens fins arribar a la font de la Tosca del Pinetar

La Tosca del Pinetar, Cova dels Encantats o de les Encantades: és una formació rocallosa de vàries desenes de metres de gruix que s’ha anat formant a partir de la lenta i contínua deposició, al llarg dels segles, del carbonat de calci dissolt en l’aigua de la font de la Tosca.

La pedra tosca o travertí és un tipus de roca calcària, molt porosa i poc densa, originada per precipitació de carbonat de calci a l’entorn de les fonts i llacs. Tal com passa amb les estalactites i estalagmites de dins d’una cova, La roca es forma quan l’aigua circula lentament i s’evapora, cristal•litzant el carbonat que porta dissolt, en forma de Calcita o Aragonita. Sovint la precipitació d’aquests minerals es fa sobre les restes de herbes i molsa que viuen sobre la mateixa tosca i la roca atrapa les restes vegetals i pren les formes de tiges i fulles.

Sobre la font de la Tosca i a 200 metres es troba la Teuleria del Pinetar de visita molt aconsellable. Es tracta d’un antic forn de teules i maons, ben recuperat i arranjat, amb teulada per protegir-lo de la pluja, on s’explica tot el procés de cocció amb panells informatius i tota mena de detalls, una construcció de pedra seca absolutament interessant i bonica.

Seguim el camí amb Vallfogona a tocar, travessem altre vegada el Pont medieval i arribem al nucli del poble.

I com a colofó d’aquesta molt interesant sortida, un bon dinar que la Miraia del restaurant el Forn ens va preparar i vàrem gaudir!!

Fins la propera…salut i bones caminades!!

Desnivell acumulat: 1522 metres
Alçada mínima – màxima: 898 metres –1528 metres
Distància: 17,11 km.
Ruta circular: si
Temps de ruta total: 7hores 7 minuts
Zona de ruta: Ripollès

Galeria d’imatges

Anar a les fotos

Localització

 

Track

Tagged: , , , , ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *