Tracks Camí del Nord o Camí de la Costa

Camino de Santiago del Norte, Irún-Santander

Després de fer el Camí Primitiu, 2011 i el portuguès, 2014, (per cert, acompanyats d’una important ciclogènesi explosiva), tal com manen els cànons del bon pelegrí (amb la càrrega a sobre de tot el necessari i descansant en els albergs disposats per a això). A principi d’any, ens plantejàvem fer una part del Camí del Nord o de la Costa, amb els col·legues que durant l’any sortim a trescar senders. Com també volien venir companys que no estan tan preparats per als llargs recorreguts i algun que altre, amb certes “xacres” que comporta l’edat, vam decidir realitzar aquestes etapes, dormint en pensions, que prèviament havíem reservat i tenint el suport de furgoneta per poder així, caminar sense suportar tant pes a l’esquena, i tenir autonomia per, després de feta l’etapa, anar a visitar localitats o punts d’interès de la zona i que no estan en la ruta del Camí. La veritat és que d’una manera o altra, el realment important, no és com executis el camí … si no, que ho facis. Bon Camí !!

 

 

Etapa 1: Irun – Sant Sebastià

De matinada del dia 14 d’Agost…comencem el Camino del Norte, des de la porta de la pensió Bidasoa, que es troba molt a prop del albergue d’Irun. Tenim les fletxes típiques grogues del Camino a més de alguna que altre petxina de pelegrí incrustada al terra…no més cal seguir les marques!!

 

 

Etapa 2: Sant Sebastià – Zarautz

Després de descansar i dormir a la pensió Ametzagaña de Sant Sebastià, lluny del bullici del centre(recordeu que Sant Sebastià està amb la “Semana Grande”), la furgoneta ens deixa just ha on ahir vàrem acabar la etapa, als jardins de la platja d’Ondarreta. Prendrem la carretera que puja a Igeldo, la pujada va combinant algun camí en forta pendent, escales i asfalt amb innumerables ziga-zagues, fins l’altura del restaurant Bonavista. sortim a l’antiga carretera de Orio, la seguim a mà dreta 800 metres fins a prendre una pista d’asfalt també a mà dreta. Avancem a través de pistes i carrers asfaltats, pel vessant nord de la serra de Mendizorrotz, amb boniques vistes al Cantàbric, entre prats, pinedes, vells masos i xalets de nova construcció…avui, aquí dalt, el dia s’ha llevat amb núvols baixos donant una perspectiva diferent al indret, que encara conserva una viva activitat ramadera.

 

 

Etapa 3: Zarautz – Deba

El sol es comença a llevà i nosaltres també. Ben a prop de la pensió, tenim el començament del passeig que, resseguint tota la costa, uneix Zarautz amb Getaria, un preciós passeig marítim al costat de la mar, que els veïns aprofiten per fer fúting o passejar. Arribem a Getaria, vila natal de Juan Sebastián Elcano i ens aturem una estona a fer un cafè i alguna pasta i reprenem camí. Al final de la pujada del carrer Herrerieta, seguim a mà dreta un camí empedrat, primer en pujada i després en baixada. Desemboquem a la carretera GI-3292, la seguim 500 metres i prenem a mà esquerra una drecera per arribar, en ascens, a la petita vila de Askizu per visitar l’església (municipi de Zumaia).

 

 

Etapa 4: Deba – Markina Xemein

Avui afrontem “la etapa reina del camino del Norte” un dur i bellíssim recorregut de muntanya, amb precioses estampes dels característics valls rurals bascos. És l’etapa més solitària de tot el Camí, ja que només vam passar per un petitíssim llogaret i alguns masos dispersos. Sortim de Deba, creuant les vies del tren a tocar de l’estació i la ria de Deba pel pont de la carretera. Seguim a la dreta aquesta carretera GI-638 que va a Mutriku, uns 200 metres i prenem, a mà esquerra, al costat d’un bloc de pisos, un camí que arrenca en forta pujada, primer cimentat i després de terra entre llorers, arboços i avellaners,. La visió del mar i l’ambient rural de prats i cabanes de bestiar reconforten l’esforç realitzat. La pista forestal es perllonga fins a l’ermita del Calvari, emplaçada al coll de Galbaixogain, ha on trobem una font.

 

 

Etapa 5: Bolibar – Gernika

Avui ens hem aixecat, sentin els cants dels ocells i el bramar de algun vedell…aquí dalt es respira tranquil·litat!!. En Mikel i la Naiara, els propietaris del Baketxe Baserria ens han preparat un esmorzar de luxe. Ara toca caminar…amb la furgoneta ens traslladem fins a Bolibar, a on comencem la etapa de avui: A la sortida del poble, un bonic camí empedrat que anomenen… la calçada medieval ens ascendeix al monestir cistercenc de Zenarruza. Entrem al monastir sota un arc i creuem el jardí. L’antiga col·legiata és gòtica i també es pot visitar el claustre.

 

 

Etapa 6: Gernika – Lezama

Abandonem Gernika per pista asfaltada començant l’ascens a la muntanya Billakaio, la zona és arbrada i la pista pedregosa, caminem entre eucaliptus. Avancem en constant ascens, deixant diverses pistes a dreta i esquerra. Vorejant la muntanya continuem fins al vessant meridional de la muntanya Arteagagana, a 250 metres d’altitud (recordo que Gernika està a nivell del mar). Passem al costat d’un caseriu amb una font d’aigua a disposició dels pelegrins i baixem fins a la carretera BI-2121 que creuem per un pas subterrani.

 

 

Etapa 7: Lezama – Bilbao

Etapa molt curta, amb un escull orogràfic que la determina: el Monte Abril. Seguim un dia més, lluny del mar. Avui arribem a la gran Bilbao, la ciutat més populosa de tot el Camí del Nord.
Des del hotel Seminario, ens traslladem amb furgoneta fins a Lezama, punt a on ahir vàrem acabar la etapa. Anem deixant Lezama de la mateixa guisa que vam entrar, al costat de la BI-737. Sota els avions del proper aeroport de Sondika a Loiu. Es nota la presencia de la gran urbe de Bilbao, reflectida amb els polígons industrials existents en aquesta zona i a on es troba el Parque Tecnológico de Zamudio.

 

 

Etapa 8: Bilbao – Portugalete

Per no seguir aquesta etapa per el “camino oficial”, que passa per zones densament poblades (Baracaldo, Sestao i Portugalete) a part dels polígons industrials, decidim fer la etapa per la marge dreta de la ria del Nervión (o sigui, mantenint sempre la ria a la nostra esquerra). Etapa curta i de transició, que no ofereix res d’important i que transcorre sempre per asfalt.

 

 

Etapa 9: Portugalete – Castro Urdiales

Sortim de la pensió i agafem el carrer Libertador Simón Bolivar fins empalmar amb l’avinguda de Carles VII que fineix en una gran rotonda, després comença la carretera d’Ortuella que seguim poc més d’un quilòmetre i prenem a la dreta un vial fet només per vianants i ciclistes…un bidegorri (literalment “camí vermell”), és un carril-bici de 16 km aproximadament que, partint des de Barakaldo, travessa diferents localitats del marge esquerre i zona minera fins arribar a la platja de La Arena. A Portugalete comença per unes passarel·les penjades per salvar l’A-8 i ens condueix al barri de Urioste al municipi d’Ortuella. El carril bici segueix en el municipi d’Abanto-Zierbena pels barris del Nocedal i El Casal. Finalment, vam travessar la vall de Kardeo, sota les muntanyes Montano i El Peñón fins arribar a la platja de La Arena…(aquest “Bidegorri” és una infraestructura molt ben dissenyada que compta fins i tot amb àrees de descans… ja ens agradaria tenir-la a prop de casa).

 

 

Etapa 10: Castro Urdiales – Iseca Vieja

Avui passa alguna cosa semblant al d’ahir: hi ha un tram en el qual hem de triar entre el camí oficial o el voral de la nacional N-634. El primer allarga el recorregut en 6,2 km (i augmenta el desnivell), però sens dubte és més tranquil i assossegat. La majoria opta per la solució més curta, que es la nacional…però jo venia amb un as a la màniga i en el GPS, dons tenia carregat una opció un xic més curta que la oficial i que ens derivava fins just el allotjament que avui tocava: el Hospedaje Restaurante Valle de Liendo al barri de Iseca Vieja a la Vall de Liendo, a peu de la N-634 i a 6 km. avants de arribar a Laredo.

 

 

Etapa 11: Santoña – Güemes

Com la etapa d’avui, s’ha de travessar la Bahia de Santoña amb barca i aquestes comencen a funcionar a partir de les 9 hores del matí (horari molt tard per començar a caminar)…Decidim passar de barca i traslladar-nos amb furgoneta fins a Santoña, començant la etapa des de aquí.
La “Furgo” ens ha deixat a la estació de autobusos, avancem per la avinguda Virgen del Puerto fins una rotonda. Aquí surt la carretera CA-908 (calle General Sanjurjo) fins el barri del Dueso Avancem en paral·lel al interminable mur de la impressionant presó del Dueso i, tot seguit, arribem a la bucòlica platja de Berria.

 

 

Etapa 12: Güemes – Santander

Avui tenim l’opció de seguir la variant costera, que tot i ser 3,6 km més llarga que el camí oficial és absolutament recomanable, (almenys si fa bon temps). No hi ha color possible entre el camí coster, que ens ofereix bells paisatges vorejant penya-segats (no és perillosa), i l’anodí camí oficial que avança al costat de la carretera.