29 setembre, 2014 dgamez

SANTA COLOMA DE FARNERS – BALCÓ I GORGS DE PENJACANS – CASTELL I ERMITA DE FARNERS – PAS O CAVA DE L’OS – PARC DE SANT SALVADOR

SANTA COLOMA DE FARNERS – BALCÓ I GORGS DE PENJACANS – CASTELL I ERMITA DE FARNERS – PAS O CAVA DE L’OS – PARC DE SANT SALVADOR: 27/09/2014

Introducció de la ruta (estret d’internet)

“El sot de Penjacans és un dels indrets més desconeguts i feréstecs del terme de Santa Coloma de Farnés. Encerclat pels rocams del Turó del Vent i Roca Guillera, es presenta com a fondalada infranquejable. Dins del sot, el color del verd domina el paisatge. El verd de la molsa sobre les pedres. El verd de les fulles tapant el cel. El verd de les falgueres, galzerans, ridortes i esbarzers barrant el pas. La llum es fa impenetrable. La humitat i el soroll de l’aigua inunda l’atmosfera. En la soledat del torrent, el més petit soroll anòmal, dispara l’adrenalina i fa aixecar els pèls de punta. Et sents poca cosa. Et sents dins de la terra. A la part més oculta del sot es nota una presència sobrenatural. No és estrany que els noms d’aquests llocs fantasmagòrics facin referència al Diable, a l’Infern o les Bruixes.

El torrent de Penjacans, neix als plans de Santa Victòria de Sauleda i fins a Can Planes Vell, serpenteja tranquil. L’antic camí d’Arbúcies a Santa Coloma, resseguia el torrent en aquest primer tram. És a partir de Can Planes Vell i sobre tot a sota La Casilla, on comença a fer una fonda i fosca clotada amb un seguit de salts i gorgs, enmig de parets verticals de granit. A la part més fonda s’hi troba el Gorg del Diable, amb un salt d’aigua d’uns 15 metres. Recomanable la visita després d’un dia de pluja. Ja al tram final un seguit de tolls conviden al bany. Acaba el torrent, donant les seves aigües a la riera Major, prop del Molí d’en Massaneda.”

Descripció de la ruta

Iniciem aquesta ruta circular a l’aparcament del Parc de Sant Salvador de Santa Coloma de Farners.

Després de passar el pont seguim el passeig a mà dreta, al costat i seguint la riera de Santa Coloma, al final del passeig es troba la font Picant (s’ha de baixar a tocar la riera per veure el raig). Deixant enrere la font comença un caminet que seguim fins a arribar a una carretera asfaltada. Caminem durant un quilòmetre per aquesta carretera fins a trobar una pista a mà esquerra, que assenyala la ruta de les deu ermites amb marques blanques. Hem de seguir la pista amb decidida pujada, passem a tocar d’un castanyer centenari. La pista amb un desnivell de pujada constant ens enfil.la fins a trobar unes marques vermelles a la nostra dreta (s`ha d’anar amb compte de no passar el camí, dons les marques estan un xic amagades), per aquí s’arriba al balcó de Penjacans que ens permetrà contemplar molt belles vistes i després al punt més baix dels gorgs.

NOSALTRES NO VÀREM AGAFAR AQUEST CAMÍ, vàrem seguir caminant uns 50 metres mes, fins arribar al coll entre el turó del Vent i el Castell.

Al coll agafem un corriol a ma dreta (es el camí “oficial” de sortida dels Gorgs) i el seguim fins a trobar la riera i el primer gorg, per nosaltres, (segons totes les descripcions de la ruta aquet es el gorg de dalt) i a partir d’aquí tota la ruta transcorre dins del torrent de Penjacans, ruta que es torna una mica caòtica, baixant riera avall, (algun tram amb força desnivell i alguna que altre “grimpadeta”), caminem entre rocs, torrents d’aigua i una atapeïda vegetació que fa difícil que penetri la llum (avui si, ens sentim tots, una mica Indiana Jones). Seguim tota la estona marques de pintura verd-pistatxo.

Passem per el espectacular Salt i gorg del diable, seguint el torrent avall, trobem altres gorgs, fins que les marques de pintura (ara vermelles) ens fan pujar per un camí…hem sobreviscut als rocs, al aigua i a la foscor del paratge. Val a dir que aquesta ruta, dins el torrent, es inviable ferla en dies de molta pluja, i al ser tan atapeït i ha molt poca cobertura de GPS.

Seguim el camí fins el balcó de Penjacans, una talaia espectacular que em permet contemplar molt belles vistes, seguim camí fins sortir a la pista principal, (allà a on vàrem trobar les primeres marques de pintura i vàrem rebutjar)

Pugem altre vegada al coll des del qual vàrem començar la visita als gorgs i seguint pista i marques de pintura vermella arribem als castell de Farnés

El castell té una superfície de 200 m² en planta trapezial irregular. De la primera època constructiva es conserven el amples mur baixos (uns 4 metres, amb una ampliació de 2 metres datada en el segle XIV-XV) i la torre sobirana, de 8,40 metres de diàmetre, una alçada de 12 metres i amb la porta d’accés situada a 7 metres de terra. L’accés principal del castell és una porta a l’oest, amb arc de mig punt rebaixat, protegida per un reducte de 2,75 x 1,75 amb tres espitlleres. A tramuntana, hi ha una petita porta que comunica amb el Turó del Vent. Tots els murs estan rematats amb merlets

Amb les portes obertes, vàrem podrem visitar l’interior del castell i contemplar la magnifica restauració que s’hi ha fet.

Sortint del castell, una curta i fàcil grimpada ens permetrà coronar el cim del turó del Vent (441 m) i gaudir de la visió de la fortificació i de l’Ermita.

Baixem a l’Ermita de la Mare de Déu de Farners, part de la qual conserva la construcció original romànica del s. XII i des d’on es pot contemplar perfectament el castell.

Des de l’Ermita baixem seguint les indicacions del pal informatiu (camí vell de Farners) direcció la bassa d’en Camps (senyals vermells) fins a trobar un petit desviament a la dreta, on seguim marques verd-pistatxo que ens porta també a la bassa d’en Camps passant pel pas de l’Ós (pas relliscós, equipat amb una corda, al meu parer, molt mal posada)

El Pas o Cova de l’Os és una torrentera bastant espectacular amb unes parets de penyes a cada costat de força alçada…Si als gorgs ens vàrem sentir tots una mica Indiana Jones, aquí, amb més raó, tot i ser un xic perillós, tots anàvem amb compte i va ser força divertit.

Superat el pas de l’Os, seguim baixant cap el camí, passem per la bassa de Can Camps, fins el camí on em començat, deixant enrere la font picant i el passeig i arribant al punt d’inici.

NOTA: l’espectacular d’aquesta sortida és l’aigua, però a la vegada és un veritable problema. Cal tenir present que si ha plogut molt és millor ajornar la sortida doncs la riera i les torrenteres per on es passa poden anar molt plenes.

Desnivell acumulat: 428 metres
Alçada mínima – màxima: 67 metres – 430 metres
Distància aproximada: 11,45 Km.
Ruta circular: si

 

Galeria d’imatges

Anar a les fotos

Localització

Track

Tagged: , , , , , , , , ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *