17 abril, 2016 dgamez

SANT LLORENÇ DE LES ARENES – FARRERES – FOIXÀ – SANT ROMANÇ DE SIDILLÀ

SANT LLORENÇ DE LES ARENES – FARRERES – FOIXÀ – SANT ROMANÇ DE SIDILLÀ: 17/04/2016

Descripció de la ruta:

Sortida amb els companys del diumenge per la zona de Foixà…per realitzar-la i poder fer els nostre habitual esmorzar entaulats, al que estem habituats, hem deixat els cotxes a la zona habilitada de la Font i safareig del Torrent de l’Arbre Blanc, a l’entrada de Sant Llorenç de les Arenes i al costat contrari de la carretera GIV-6424 (Flaçà-Foixà).

Comencem a caminar direcció Flaçà 1 km. aproximadament fins arribar a la alçada del Molí de la Barca, aquí, una pista de terra amb bones condicions surt de la carretera i es va enfilant passant pel mas de Can Paiet. Passats els camps de conreu vora el mas, entrem al bosc d’en Paiet, sempre amb lleugera pujada. Arribats a una cruïlla de camins, ens desviem a la dreta per visitar el veïnat de Farreres, el qual el tenim a la llunyania envoltat del color verd dels sembrats.

La primera casa que trobem, despenjada del nucli de Farreres, es Can Fuselles, que ens acostem per contemplat una immensa cisterna, excavada a la roca. De seguida entrem al veïnat… Farreres és un barri amb més granges que cases. Al centre del petit nucli, a la part més elevada, hi ha l’ermita de la Mare de Déu de l’Esperança edificada en aquest indret al segle XVI tal com evidencia la data de 1567 que està esculpida a la llinda de la porta. És una ermita petita, rural, sòbriament decorada, d’una sola nau i culminada per un campanar de cadireta. Al seu interior hi ha una imatge gòtica de la Mare de Déu que es degué fer entorn del segle XV. Es tracta d’una verge feta d’alabastre policromat de gran bellesa que alguns autors l’han descrit com una gran joia del gòtic popular.

Tornem al camí, resseguint els camps de conreu i arribant a la cruïlla que abans aviem passat. Aquí girem a la dreta per passar per el camí dels romans i un indret força curiós, ple de feixes fetes de pedra seca amb una petita barraca…tot l’indret l’estan netejant gent altruistes, que aquest dia vàrem coincidir en el lloc.

La ruta entra en un corriol molt maco que ens fa baixar pel mig del bosc i que fineix en un camí principal. Aquí ens desviem un xic a l’esquerra per visitar la font del cargol i l’immens pollancre enclavat al costat de la font. Tornem al camí principal i ara si, anem de dret a Foixà.

Entrem a Foixà per el carrer dels Masos i visitem l’església de Sant Joan al barri de Cuells. L’església parroquial de Sant Joan de Foixà, restituïda al bisbe Berenguer de Girona per la comtessa Ermessenda el 1058, és un edifici gòtic (segle XVI) d’una sola nau coberta amb volta apuntada capçada per un absis semicircular. És notable la decoració de les impostes dels arcs torals, on hi ha representats animals fantàstics i cares de persones d’aspecte marcadament caricaturesc i trets molt exagerats.

Visitada l’església, toca fer una part important de la sortida…l’esmorzar i el fem a Can Quel de Foixà…bona coca. bon vi, bona tertúlia.

Reprenem el camí, seguint la carretera que ens portaria a Verges i que deixem després de caminar 1 km. per ella, per girar a l’esquerra i dirigir-nos a trobar el Ter, passem al costat del magnífic mas Perdut i resseguint el Ter, ens plantem al camí dels Plans de Sants Romanç i les seves sorreres.

Ara toca visitar, pot ser el plat fort de la sortida…l’església de Sants Romanç de Sidillà i el poble perdut de Sidillà.

El nom de Sidillà sembla ser una corrupció local de “Sicilia” o “Ciziliano”, grafia que apareix en els documents més antics relacionats amb el lloc. Algun italià (¿mariner en terra, potser?) Va haver d’instal·lar-se en una època no del tot precisada, anterior al segle X en tot cas. Pel que fa al nom de Sant Romanç, sembla provenir del plural Sants Romans (Sants Romanes o Romans), sense que se sàpiga amb certesa a quina circumstància del santoral respon l’advocació. L’església va ser el centre d’un petit nucli rural des dels primers segles de l’edat mitjana; s’han trobat en el seu entorn ceràmiques baix-romanes i alt-medievals, i ossos indicatius que va poder haver-hi una necròpolis. L’edifici tal com subsisteix correspon al segle XI, encara que algunes parts del mateix podrien remuntar-se fins i tot al VI.

A la fi del XIII, els comtes d’Empúries, farts que els carreus del Ter enceguessin el port de Torroella, van desviar el curs baix del riu de manera que desemboqués més al sud. El desviament va canviar tota la morfologia de la zona. Per contrarietat dels comtes el nou delta va deixar el port de Torroella sense mar, mentre que a la riba dreta del riu, per la banda de la adequadament anomenada Sant Llorenç de les Arenes, es van acumular dunes mòbils cada vegada més grans de sorres i graves dipositades en aquest punt pel riu.

Els embats de la tramuntana van fer la resta: les dunes es van desplaçar inexorables cap al sud, van arruïnar els cultius de Sidillà i van obligar als seus habitants a abandonar terres i llars. Les sorres el van enterrar tot.

Molts segles després, els embassaments i les preses del Ter van tornar a canviar el paisatge. Les aportacions fluvials es van reduir i les dunes es van fixar amb pins i matoll. Encara avui, el tacte en trepitjar la terra és tou i porós.

El 1973, la màquina d’una companyia extractora de graves xocar amb alguna cosa dura, que de sobte va cedir i es va enfonsar. S’havia obert un esvoranc en la volta soterrada de Sant Romanç. El lloc va ser, diversos anys després, desenterrat i netejat per voluntaris, sense acord amb cap programa arquitectònic ni arqueològic; i també es va apuntalar de forma precària la volta defallent. Ara, després de l’incendi del 2013 l’edifici resulta bastant més visible: s’ha talat la zona més pròxima i creat un espai d’uns 15 metres al seu voltant per prevenir riscos futurs.

Actualment s’han fet diferents treballs al edifici a més de col·locar un sostre de ferro corten.

Visitat l’indret toca seguint caminant, ens acostem als masos, un grup de cases separades del nucli principal de Sant Llorenç de les Arenes i poc després arribem a Sant Llorenç, visitant la església de Sant Llorenç, aquesta església és la primitiva parròquia de Sant Romans de Sidillà, citada el 1065, que es va traslladar abans del 1313 a l’església de Sant Llorenç. És un monument protegit i inventariat dins el patrimoni arquitectònic català., és d’origen romànic del segle XII.

Aquí donem per acabada aquesta interesant sortida

Salut i bones caminades!!

Desnivell acumulat: 240 metres
Alçada mínima – màxima: 20 metres –155 metres
Distància: 16,05 quilometres
Ruta circular: Si

Galeria d’imatges


Anar a les fotos

Localització

Track

Tagged: , , , , , , , ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *