MONTSERRAT – EL BRUC – TORRENT DE LES GRUTES – COVA DE L’ARCADA – CANALS DELS FRARES – ELS PALLERS

MONTSERRAT – EL BRUC – TORRENT DE LES GRUTES – COVA DE L’ARCADA – CANALS DELS FRARES – ELS PALLERS: 23/05/2015

Descripció de la ruta

Ruta feta el 23 de Maig de 2015 i vàrem necessitar un temps de 6,15 hores per realitzar-la

Avui hem anat a caminar…per cinquena vegada, a Montserrat i es que no ens cansaríem mai de fer-lo, si no fos per el desplaçament, a part del seu Monestir disposa d’un entorn espectacular tant si estàs a prop com si mires tot el massís des de molts indrets de Catalunya. Tota la muntanya fa uns 10 kilòmetres de llarg i 5 d’ample, per tant, ens ofereix infinitat de possibilitats per a tots els gustos, fins i tot per als escaladors més exigents.

Ruta circular per la part de Les Agulles i els Frares Encantats amb algun tram tècnic com passos ferrats i amb corda-cadena fixes, amb un grau de dificultat mig; això sí, ruta no apta per persones amb vertigen. Si és fa a l’estiu s’ha de portar aigua amb quantitat per mancança de fonts. Fet amb un pas molt tranquil, gaudireu de les formes capritxoses de les roques que fan que Montserrat sigui un espectacle únic al món.

Aquesta ruta la va oferir el nostre amic Santi, que juntament, amb els seus company de “los jueves al sol”…grans coneixedors de Montserrat, ens varen acompanyar. I abans de fer un petit relat de la sortida, des de aquesta tribuna vull donar les gracies per el bon fer i el bon rollo que tenen tant el amic Santi, com en Pep, la Noe, la Miriam la Viqui, la Merilyn i en Josa…gracies a tots i espero poder tornar, tan jo, com la resta del grup, a caminar pregats, per qualsevol racó de Catalunya.

Feta la introducció i els agraïments, la nostra aventura comença al poble del Bruc ha on agafem el camí de can Salses i Masia el Castell, just al costat de les escoles publiques del Bruc i ens arribem fins la Plana Llarga, aparquem els cotxes i comencem a caminar tot travessant uns camps d’oliveres que just acaben de solcar. Per la gent que no coneix la contrada pot ser una mica confús, dons han llaurat fins i tot els corriols per passar. Hem de acabar de travessar tot els camps d’oliveres per agafar el corriol de la cova de l’Arcada…ja som en terreny de la muntanya, el corriol va pujant progressivament per anar a buscar el Coll de Xincarró, tenim el Torrent del Tambor per sota nostra i de seguida veiem el punt més emblemàtic del torrent…la Roca del Tambor, (vies d’escalada esportiva de nivell molt alt). Ens i acostem per veure la roca d’a prop i tornem a la ruta per passar per la Font del Xebret, ara, completament seca.

El camí va fem alguna que altra llaçada i amb unes magnífiques vistes de les parets d’El Vermell de Xincarró. Tot xino-xano i sense adonar-nos arribem a la cova de l’Arcada, una immensa esllavissada que ha format la cova, que més pròpiament és una balma. A mesura que més entrem dins la muntanya, més dreta està…ens acostem al Torrent de les Grutes, es nota la humitat, aquí el sol amb prou feines entra.

Passem al costat de una balma anomenada “la estació d’Assarriar”, una petita balma sota un gran bloc on antigament hi havia la base dels carboners que treballaven per tota aquesta zona i on els rucs tenien aixopluc a l’espera de ser carregat per traginar el carbó..

El camí puja paral·lel al torrent i més endavant s’engorja una mica arribant al pas ferrat del torrent de les Grutes: una micro-ferrata consistent en un petit mur d’uns cinc metres equipat amb uns graons de ferro.

Aquest és un curt tram equipat pel Grup Cavall Bernat durant l’hivern del 2003, dins mateix del llit del torrent de les Grutes, que serveix per passar sense complicacions un ressalt, que antigament era possible superar amb l’ajuda d’algun tronc.

Sortim del Torrent de les Grutes i anem a trobar el camí, (ara més transitat), del Pas del Princep, tirem amunt fins arribar al Coll del Port, ha on ens aturem per fer l’esmorzar i recuperar forces…a partir d’aquí, queda el més dur i a la vegada més divertit. (per alguns). Uns quants metres amunt des del Coll del Port trobem el Grau dels Barrots, un angle díedre obert molt vertical de uns 10 metres, que està equipat amb travessers de ferro, ganxos i una cadena que ens permeten superar-lo, es més espectacular que difícil. En Pep i en Santi, a més, han penjat una corda per si algú la necessités…la intenció es bona però no sabem que els de l’Empordà estem fets de un altra pasta…jejeje. Poc a poc, tothom va superant aquest pas, que en total, per aquesta sortida, érem 34 companys.

Recordo que estem dins els Frares Encantats, més amunt tenim un altre pas equipat amb una cadena que anem solucionant, un rere l’altre. Seguim pujant fins l’Enclusa i passem per un pas molt estret, ara de baixada, i comencem el descens de unes quantes canals equipades amb cordes amb nusos…que divertit¡¡¡, no se els demés però jo tinc els genolls i els colzes ratllats per les parets de pedra (aquest deu de ser el peatge que hem de pagar per gaudir de aquest entorn).

Arribem a l’alçada de la Monja i tirem fins el Dit, per retrobar el camí del Pas del Príncep. Ara amb camí més fresat, baixem fins el refugi Vicenç Barbé, abans de arribar al refugi, tenim unes vistes sobre Les Agulles, impressionants.

Ja amb camí de baixada per el torrent de les Boïgues, direcció al Bruc, passem per l’Era dels Pallers, amb unes magnífiques vistes dels Pallers i ens endinsem en el Torrent de la Diablera per sortir de ell i començar a caminar per una ampla pista que ens porta al punt que vàrem començar la caminada.

De la Plana Llarga ens acostem a Collbató per anar a dinar al restaurant l’Illa i retorn a casa donat per finalitzada aquesta interesant i excitant sortida.

Fins la propera.

Desnivell acumulat: 1128 metres
Alçada mínima – màxima: 517 metres – 1129 metres
Distància aproximada: 11,42 quilometres
Ruta circular: si

 

Galeria d’imatges

Anar a les fotos

Localització

Track


Visita els tracks del 2015

Tagged: , , , , , , , ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *