9 febrer, 2014 dgamez

MONELLS – MILLÁS – PLANILS – CORÇÀ

MONELLS – MILLÁS – PLANILS – CORÇÀ: 09/02/2014

Descripció de la ruta

Plàcida sortida per la zona de Monells, Millars, Cassà de Pelràs, Planils i Corçà.
Hem deixat els cotxes al costat del Rissec a Monells, avui la sortida la hem fet tota seguida, acabant força tard per l’esmorzar… La ruta a transcorregut per camins amples, on la conversa fluïa sense parar i on els bassals de l’aigua caiguda en aquests dies ens feien fer alguna exhibició de verticalitat, i com no podia ser d’altra manera, també hem caminat per estrets senders, alguns de les quals l’hem trepitjat per primera vegada, (sempre hi ha algun per descobrir).
Hem visitat el estanyol de Cal Carbó a Millars. Al wikipedia hem parla un xic d’aquest bassal i del que fos antigament: El nom del lloc de Millars, situat a un quilòmetre escàs de Madremanya, va tenir diverses denominacions: «Villa Miliasa» (881),«Milars» (1065), «Mias» i «Milliare»(1279).Segons Jaume Marquès Casanovas (professor del seminari de Girona i canonge de la catedral): «el fons del vall fou antigament un llac, el qual fou dessecat pels volts del segle X i a partir d’aleshores va ser construït el castell de defensa i l’església de la seva dependència, Sant Iscle i Santa Victòria, de la qual hi ha notícies l’any 1387 sobre el modest temple que es trobava aleshores arruïnat.
Hem passat també per la curiosa fita de pedra dels tres termes,( Madremanya-Pubol-Corçà), hem caminat pel bosc de Planils, un bosc de pins bastant alts… El grup de cases i masos que es troben al camí de Corçà a Cassà de Pelràs, allà on neix el Rodonell, es coneix com el veïnat de Planils… És característic d’aquest indret l’ús de la pedra basàltica, grisa i negra, per a la construcció. Una pedra com la que s’ha extret molts anys de la pedrera de Terra Negra— En aquesta zona hi ha una colada volcànica provinent del Montori de Rupià que, en l’àmbit geològic, forma part de la zona volcànica de la Garrotxa. Una mostra d’aquestes construccions la trobem en dues antigues masies molt properes entre si, el mas Martí del segle XVIII a Cassà de Pelràs i el mas Savalls a Planils, aquest últim , és una masia fortificada i declarada com a bé cultural d’interès nacional. També foren aixecats amb pedra volcànica els masos de can Llobet, el mas Mascarós o al mas Pons, tots ells dels segles XV-XVI. És en aquest mateix barri on hi ha una construcció singular, el safareig públic conegut com el Biber, construït el 1894 i reformat l’any 1919, avui dia en desús.
Continuada la marxa, passem per un pou de glaç just al costat de la font de Lilou al nucli de masies de Anyells (Corçà) i com a colofó, abans d’arribar a Monells i esmorzar al restaurant de el Roure Blanc, hem visitat la petita ermita dedicada a Santa Cristina. És d’estil romànic del segle XII. Consta d’una nau acabada en un absis semicircular. A la part frontal hi ha una porta d’arc de mig punt amb grans dovelles, una finestra en espitllera i acaba amb la base d’un campanar d’espadanya. Al lateral hi ha una segona porta rectangular. Les restes trobades fan pensar que fou construïda damunt d’un temple anterior del temps dels romans.
Una vegada esmorzats/dinats per l`hora de fer-lo, agafem els cotxes tornant a la Bisbal per donar per finalitzada aquesta ruta.

Desnivell acumulat: 260 metres
Alçada mínima – màxima: 33 metres – 163 metres
Distància aproximada: 12,32 Km.
Ruta circular: si

 

Localització

Track

Tagged: , , , ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *