LAMANÈRE – TORRES DE CABRENÇ – NAIXEMENT DE LA MUGA

LAMANÈRE – TORRES DE CABRENÇ – NAIXEMENT DE LA MUGA: 25/07/2015

Descripció de la ruta

Aquesta sortida ens ha servit per desvetllar l’historia de les torres de Cabrenç, vestigis d’un antic castell, el més important de l’Alt Vallespir, a més de poder gaudir de les impressionants vistes sobre els Pirineus i l’alta Garrotxa, (cosa que no hem pogut fer a causa del cel ennuvolat amb que s’ha llevat el dia), tot caminant per ombrívoles i fresques fagedes, des de el poble francès de Lamanère (La Menera en català).

Cabrenç o Torres de Cabrenç (Tours de Cabrenç en francès) és una fortificació ara força enrunada al terme municipal de Serrallonga (Vallespir), just a l’abrupte cresta que fa de partió amb la comuna de Lamanère.

“Lamanère (o La Menera) és un poble situat a 777 metres d’altitud, de no gaire més de 60 habitants, a l’aiguabarreig dels torrents de “le Taix” i “le Lamanère”. És conegut arreu del país gal per ser la “commune” més meridional de tota la França continental, (ven be que està situat en un cul-de-sac) De fet, precisament el Comanegra és el punt francès més meridional, i va passar a formar part d’aquest país després del Tractat dels Pirineus. El seu nom prové de les antigues mines d’or, plom i ferro, encara que la “commune” també va destacar per la seva fàbrica d’espardenyes. Avui dia l’economia s’enfoca al turisme. L’església és d’origen medieval, però apareix profundament transformada. Al costat de la porta hi ha una font, bon lloc per refrescar-se. MOLT IMPORTANT… Si voleu visitar la torre de Senyals, heu de demanar la clau a la botiga/bar/restaurant, etc.etc.etc del poble que es troba a peu de carretera i en front de l’església…no s’ha de pagar res, no més cal emplenar amb les teves dades un curt formulari i deixar el DNI que es recull a la tornada de les claus.

Així, dons, deixem el cotxe a l’aparcament del poble un cop hem passat aquest i el pont sobre el riu le Taix. Un cop preparats, tornem al poble fins l’església, agafem el Carrer de Dalt amb indicacions de la ruta, i el seguim. Cal esmentar que rere l’església està el cementiri que ens dona la benvinguda amb un monument als caiguts del poble a la primera guerra mundial…seguim pujant passant per el veïnat de la font de Dalt i la placeta de la font de Dalt. Ja som fora el poble i el camí puja entre frondoses rouredes i atapeïts faigs…la nit anterior va ploure i això li don un colors al bosc magnífic. Travessem un camí que baixa a Can Niol i seguim pujant bosc amunt, en tot el camí anirem trobant indicadors de les torres de Cabrenç a més de marques de pintura grogues i vermelles. Ara un camí ampla ens mena a una entrada a la gran finca de les Estanoses, amb un gran portal de ferro i ha on un enorme bisó dissecat o de fibra, ens dona la benvinguda…o no!. Algun company s’ha atrevit a toreja’l… i ell, ni cas.

Al costat del portal agafem a mà esquerra un corriol on ens duu al Coll de les Estones, sota el Puig Ballador excel•lents vistes des d’aquest indret. El camí es molt costerut, fins arribar a la carena ha on son les torres datades de l’any 990, aquesta carena fa tres bonys de roca i en cada bony hi ha una torre.

la 1a Torre, (La torre Nord o de Senyals),

Torre septentrional: La torre nord, del segle catorzè, és dalt del cim més al nord a 1.291 metres d’altitud. Fa 12 metres d’alçada i exteriorment és de planta hexagonal. Tota ella està envoltada per una fossa. Aquesta torre l’han bategada com la Torre de Senyals, perquè segons la tradició permetia la comunicació amb les torres de Mir, del Cos i de Vetera. Del conjunt d’edificis que formen el castell, aquesta és la part més ben conservada, a més d’haver-ne restaurat murs i obertures, i d’haver-hi fet una passera, una escala d’accés i un mirador a la part superior, ens permet admirar el grandiós paisatge, que ara ens comença a deixar veure el núvols.

Torre central: La 2a ( la presó) té set cares també irregulars, la porta molt enlairada i al davant hi queden restes d’edificacions. Tant aquesta com la primera són tancades. La torre mitjana culmina una penya a 1.310 metres d’altitud, a 100 metres al nord del castell, i és una part d’un conjunt d’edificacions, format per la torre, de sis costats, i una segona torre annexa. La tradició popular diu que hi havia la presó dels barons.

I la 3a (Castell o recinte principal) no és ben bé una torre, si no les restes d’una volta, on al costat hi ha una taula d’orientació i a sota resta d’una muralla. És també el cim de la sortida 1.326 metres i un de 100 cims de la Feec. Per bé que quasi no en queden elements, sembla que es componia d’una sala-torre, a la part nord del recinte, i un ampli clos, tancat per la muralla d’1,5 metres de gruix però no gaire alta gràcies als cingles de 20 a 40 metres que hi ha al dessota i que ja són prou defensa.

La baixada es fa per una canal, amb forta pendent, fins el pla del Castell, aquí trobem una cruïlla, cap a la dreta va a Lamanère. Nosaltres la seguim cap a l’esquerra uns 3 minuts fins que trobem, a la nostra esquerra, un indicador del camí a Costoja. Seguim per aquest camí que transcorre per una humida fageda fins que arribem a un punt on desapareix el bosc per donar pas a un paisatge que sembla estret de una pel·lícula de ciència-ficció, amb una terra vermella molt solcada. Arribem al caire del serrat que forma aquest canvi de conca: a l’altra banda del caire s’hi troba el naixement del Muga i una placa que ho assenyala.

Muga significa frontera o límit i constitueix durant uns 5,5 km el límit fronterer francoespanyol. Rep principalment les aigües de la zona axial dels Pirineus (roc de Frausa, serra de les Salines, serra de l’Albera). La Muga desemboca al golf de Roses, després de 58 km. Des del caire podem contemplar el naixement de un riu (La Muga) i el podem seguir tota l’estona per la vall que ha donar forma, fins la seva mort a Empuriabrava.

Visitat el naixement de la Muga tornem fins el pla de Castell i baixem per el camí del torrent del pla del Castell fins a Lamanère, ha on desprès de deixar la clau de la torre de senyals al “Bistrot de Pays” i prendre unes “birres” agafem els cotxes i seguint aquestes sinuoses carreteres, ens plantem a Tapi per fer un bon dinar, donant per acabada aquesta interesant ruta…fins la propera.

Desnivell acumulat: 1.388 metres
Alçada mínima – màxima: 739 metres-1.319 metres
Distància aproximada: 14,54 quilometres
Ruta circular: si

 

Galeria d’imatges

Anar a les fotos

 

Localització

 

Track


Visita els tracks del 2015

Tagged: , , , , , , ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *