28 febrer, 2015 dgamez

HOSTAL DE LA VALL DEL BAC – BODELQUER – EL TALLÓ – SANT ANDREU DE PORRERES – SANT MIQUEL DE LA TORRE

HOSTAL DE LA VALL DEL BAC – BODELQUER – EL TALLÓ – SANT ANDREU DE PORRERES – SANT MIQUEL DE LA TORRE: 28/02/2015

Descripció de la ruta

Ruta feta el 28 de Febrer del 2015, i vàrem necessitar un temps de 6,10 hores per realitzar-la

Avui hem anar a caminar a un indret recòndit, ha on la solitud i el silenci no interromp la meravellosa banda sonora del bosc. Hem caminat pel cor de la Vall del Bac i hem pujat a un dels seus dos cims més emblemàtics, El Talló, tot i que la seva alçada és de poc més de 1200 m presenta unes vistes magnífiques sobre tot el Pirineus, sobre la Vall del Bac, la Vall de Carrera, i sobre una bona part de l’Alta Garrotxa. visitant, a més, dos de les seves ermites romàniques, la de Sant Andreu de Porreres i la de Sant Miquel de La Torre.

Antigament aquesta vall havia estat un formiguer de carros, traginers i ramaders, ja que formava part del la carrerada de marina que anava d’Olot a Camprodon, unint les muntanyes del Ripollès (pastures d’estiu) amb l’Empordà (pastures d’hivern). Des del 2003, la vall del Bac gaudeix de la carretera asfaltada que comunica Sant Pau amb Castellfollit, però aquesta no l’utilitza pràcticament cap vehicle, fora els caçadors i els bojos per les muntanyes com nosaltres. L’obertura de la carretera per la vall de Bianya i la desaparició d’aquests tradicionals oficis, va fer caure aquesta menudeta vall en el més absolut oblit.

El punt de referència històric de aquesta Vall, és l’hostal de la Vall del Bac. Aquest fou un dels hostals més antics de Catalunya (consta com a hostal ja al segle XVII) i punt de parada obligat per a traginers i ramaders. A més va esdevenir una referència en cuina de muntanya. Va romandre obert fins a mitjans de la primera dècada d’aquest segle, amb l’Anna Barluenga, la darrera hostalera. Diuen que s’hi podia menjar de primera. (Llàstima que ja no hi hem arribat a temps).

L’itinerari l’iniciem al ja comentat l’Hostal de la Vall del Bac, , on tenim un ampli espai on aparcar i també una font on podrem agafar aigua abans de començar la nostra ruta. Prenem la pista de terra que passa just per darrera l’hostal i girem a l’esquerra, en direcció a la masia de Cal Ferrer (les antigues escoles de la Vall del Bac), a la dreta podem observar les masies de la Coromina i Can Biel. Seguim un munt de marques de pintura…les del GR83,(Mataró-Canigó) Grogues de la xarxa Itinerannia, verd i vermell de les rutes de l’Alta Garrotxa? i al Seguer de Pera, ens deixa la GR83 i s’uneix les blanques i grogues del PR186.

Seguim el sender que s’obre a mà dreta de Cal Ferrer i, a través del lateral d’un prat, sortim a les gorges del molí de la Coromina amb poca aigua, passat la porta de ferro que serveix com a tanca arribem al molí de la Coromina, reformat i en força bon aspecte. Seguint les marques, baixem les escalinates del costat del molí i travessem un rierol sec. A partir d’aquí s’inicia el esplèndid corriol que endinsarà a l’estret de Bodelquer, camí molt ben treballat, enmig d’un encisador alzinar, aquest, va prenent alçada i es va arrapant a les parets de l’estret. Davant nostre les espectaculars cingleres dels Tremolets els contraforts del Puig Montmajor (Bo de la Creu). Arribem a un punt en que les marques ens indiquen un gir brusc a l’esquerra. Això és degut a que l’antic camí es va perdre per una forta esllavissada, l’any 1989. Som al mirador de la Miranda, cal acostar-nos al caire de les roques per veure una esplèndida vista del Montmajor, de la fondalada de la riera d’Oix i de les Planes del Seguer. Retornats a la cruïlla del gir brusc, tirem decididament amunt. Passem per la font del Seguer, transformada en antic safareig o obi i avui completament eixuta. Uns quants minuts ens separen de la masia del Seguer de Pera, mas abandonat als anys 60, i que actualment torna a estar habitat.

Aquí, un pal indicador de la xarxa Itinerannia i la del GR83, ens indiquen la direcció a seguir “Camprodon a 5:50 hores”, per la pista que surt a l’esquerra de la casa. També trobem les marques grogues i blanques del PR-186 (com ja vaig fer esment abans). Seguim la pista una bona estona i arribem al Mas del Cortal, edifici en runes i més amunt al Coll Sagordi amb una magnífica explanada. Aquí un altra pal informatiu ens indica el camí a seguir fins al Talló amb unes marques de pintura verd i vermell?? Potser son de la xarxa de rutes del consorci d’Alta Garrotxa…, també tenim les grogues de la Itinerannia i les grogues i blanques del PR186…com per perdre’ns!!!.

Seguim a l’esquerra fins a un petit prat, la collada del Cortal, on abandonem la pista per seguir les marques, a través d’un esplèndid sender, que entre boixos i alzines, ens dur a través de les feixes abandonades del Camp de la Solana. Les vistes comencen a ser fantàstiques sobre la riera d’Oix i les muntanyes que l’envolten. Uns passos, per sobre les cingleres de la Màniga anomenats, del pujant del Matxo i pujant del Burro, ens fan enlairar ràpidament i sense dificultat, ja que, si bé són costeruts, es troben ben empedrats i treballats. Entre roures monumentals, sortim del bosc, som als solanets de Llonganya, girem a mà dreta per un camí amb forta pujada, però ràpidament ens du a una pista superior. La prenem a mà dreta, i no abandonarem les marques de PR. Ens trobem als plans de Resclusanys.

Hem de anar amb comte de trobar la entrada a un corriol a l’esquerra del camí que agafem i ens duu al coll del Faig. A partir d’aquí, abandonem el PR, i sense un camí massa marcat, tirem amunt per una bonica i densa fageda amb dos espectaculars faigs monumentals que hi trobem abans de fer el cim. Seguim amunt, fins que trobem un sender carener que ja ens dur fins al cim del Talló.

És l’hora de esmorzar i de gaudir de aquestes meravelloses vistes que ens ofereix el cim. Tothom vol endevinar el que des de aquesta impressionant talaia herbada es veu… Oix, Castellar, Bianya, d’en Bas, Molló, Rocabruna… els pics de l’Alta Garrotxa: Montmajor, Comanegra, Puig de les Bruixes, Bestracà, Ferran, Bassegoda, Guitarriu, el Mont i els Pirineus des del Taga i la serra Cavallera, Puigmal, Balandrau, Bastiments, Gra de Fajol, Costabona Canigó etc.etc.etc…Formidable.

Foto de grup i reprenem el nostre camí creuant els prats fins la collada de Resclusanys, seguim el camí (de Resclusanys a Oix) direcció al Puig Ou uns 300 metres, ha on girem a l’esquerra, canviant completament el sentit de la marxa, caminant per un camí que deixem a la primera corba ( 130 metres) per baixar a la font de Resclusanys convertida també en safareig. Seguim un llarg corriol que passa just entre el puig del Talló i del puig Ou, seguint el Torrent de Porreres i que desemboca al mas Triadur en runes com a molts masos de la zona. Aquí hem trobat uns cavalls salvatges guapíssims pasturant.

Seguim camí fins el Collet del Triadur. A la dreta del coll, veiem l’església de Sant Andreu de Porreres. El camí fa 200 metres en baixada (que hem de tornar pujar) L’església romànica. Es va edificar durant el segle XII. La primera referència documentada és de l’any 946. De la seva estructura és important l’absis semicircular i la porta d’entrada. Ha estat recentment restaurada i fa goig de veure.

Tornem a pujar fins el Collet del Triadur i seguim el camí avall fins trobar la estructura de una casa ven acabada de façana, que sembla, fan servir els cavalls per dormir als baixos. Aquí el camí es torna corriol costerut i pedregós que ens fa baixar de valent per el Serrat d’en Guilla. Hem de anar amb atenció de no passar-nos una cruïlla a l’esquerra, que es el camí que es porta a la Torre i que passa per el torrent de la Garfera. Al torrent observem les curioses formacions de la roca en aquest punt: els gours, petits dics naturals escalonats formats per precipitació de carbonat càlcic. Del torrent sortim a uns prats ha on els cavalls de la Torre campen lliurament, passem davant el cementiri i arribem a l’ermita de Sant Miquel de La Torre, última fita d’avui. Sant Miquel de la Torre, és una Església que també rep el nom de Sant Miquel d’Avellanacorba, Sant Miquel de Vellanacorba i Sant Miquel de Sacorba. Es troba situada just a tocar de la masia coneguda com la Torre de la Vall del Bac, nom que per si sol ja evoca l’origen de l’edifici: un vell castell medieval que fou patrimoni de la família Bac. És un monument inventariat a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És d’estil romànic de finals del segle XII inici del XIII tot i que va tenir alguna reforma el segle XVIII. És un senzill temple d’una sola nau amb campanar d’espadanya sense diferenciació pel que fa a l’absis o capçalera.

Feta la visita tornem al camí que baixa fins a travessar la riera de la Vall del Bac, just a Cal Ferrer, agafem els cotxes a l’hostal de la Vall del Bac, que ens espera una cerveseta ven freda i un bon dinar a Can Bundancia, amb el bon rollo que ens caracteritza i parlant de la propera, que ja està a tocar.

Salud companys.

Desnivell acumulat: 861 metres
Alçada mínima – màxima: 532 metres – 1283 metres
Distància aproximada: 16,13 Km.
Ruta circular: si

 

Galeria d’imatges

Anar a les fotos

Localització

Track

Tagged: , , , , , , , ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *