COLL DE BRACONS – FAGEDA DE LA GRAVOLOSA – SANT NAZARI – SANT MIQUEL DE CASTELLÓ – SERRA DE LLANCERS

COLL DE BRACONS – FAGEDA DE LA GRAVOLOSA – SANT NAZARI – SANT MIQUEL DE CASTELLÓ – SERRA DE LLANCERS: 24/10/2015

Descripció de la ruta:

La fageda de la Grevolosa és un dels boscos més espectaculars de Catalunya. Amb més de 300 anys de vida, aquesta fageda té arbres monumentals que arriben a tenir un diàmetre de més d’1 metre i més de 40 metres de llargada. A més, també s’hi troba una gran diversitat natural, tant de flora com de fauna. Degut a la seva bellesa i interès biològic, aquesta fageda està inclosa a l’espai EIN Serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt.

Actualment, per evitar l’erosió del sòl, la Generalitat, que és propietària de la finca, ha començat tasques de conservació natural perquè puguin créixer nous faigs i els bosc es pugui regenerar.

Ruta molt variada de paisatges, ens permet visitar la majestuosa i meravellosa fageda de la Grevolosa, la solitària ermita de Sant Nazari (recentment restaurada), envoltada de roures i boixos espectaculars i l’aèria ermita de Sant Miquel de Castelló i les fantàstiques vistes panoràmiques que des de aquesta talaia ens deixen bocabadats… Aquests indrets, solcats per antics camins rals i de difícil accés han permès la seva conservació.

Deixem els cotxes just al Coll de Bracons (La collada de Bracons és un port de muntanya situat entre els municipis de Sant Pere de Torelló a Osona i La Vall d’en Bas, a la Garrotxa, a 1.132 m. d’altitud), aquest es el punt de inici i final de ruta.

Ens dirigim fins una tanca que impedeix el pas de vehicles a una pista forestal. L’agafem, convertint-se aviat en sender. Estem seguint el GR-151.1

Planegem fins el collet de la Grevolosa, on trobem un cartell indicatiu de la fageda a 20 minuts. El sender comença a davallar decidit i en un tres i no res ens situem al bell mig de la fantàstica fageda, en un replà, una cruïlla de camins, nosaltres decantem per la dreta del torrent de la Grevolosa, abandonant el GR-151.1 que marxa per la pista de l’esquerra, i anem a trobar un cartell d’arbres monumentals (Faig I, II i III). Les arrels i l’alçada d’aquests exemplars catalogats són impressionats.

En aquesta època la fullaraca, comença a encatifà tot el terra, però malgrat això l’ombra hi predomina, amb els contrastos, les lluentors i els reflexes típics de les sempre màgiques fagedes.. Un cartell informatiu de la fageda i dels seus colors, ens fa parar atenció, incorporat, a més, un poema de Maria Font dedicat a la Fageda i que comença així…

“Bosc encisat i impregnat de misteri

o temple de serena majestat

que ens embolcalles de sagrat silenci;

faigs o fantasmes tocats d’encanteri,

d’un paisatge embruixat….”

Seguim un sender que poc a poc ens va fent sortir de la fageda. Arribats a una cruïlla, deixem de banda el sender que marxa a la dreta i continuem recte, per un corriol que davalla progressivament fins el collet dels Gamarussos, en el qual trobem una pista forestal. i un cartell informatiu. Seguirem recte avall, per la direcció marcada com a “Sant Nazari per sender”, malgrat el camí té més caràcter de pista que de corriol. En un tres i no res desemboquem al pla de l’ermita de Sant Nazari. S’arriba per darrere de l’edificació.

Sant Nazari és una ermita del segle XIV. Entre el 2008 i 2011 s’hi van fer treballs de restauració (hi ha un cartell informatiu que detalla aquesta i d’altra informació). Aquesta es va fer molt famosa per les històries que se n’expliquen del Mn. Pierre Lafont, clergue francès que la va regir entre el 1592 i 1612, i del qual encara en circulen anècdotes humorístiques. ( d’aquí i d’aquet mossèn ve la expressió…Tocat de la Vola)… visitat l’indret, reprenem la marxa per un senderó que surt al costat del cartell informatiu, Ben aviat arribem a una cruïlla, a la qual nosaltres seguim recte avall, fins desembocar en una pista no gaire trepitjada amb unes àmplies ziga-zagues que ens dur al collet de la Cometa, on trobem un camí ample i de nou retrobem el GR-151.1. El prenem de baixada, en direcció el Plat de la Vola.

Davant nostre s’obre el bosc, vers uns bonics prats on les vaques pasturen plàcidament. Un camí ample, el que ens portaria a Sant Andreu de la Vola (Sant Andreu de la Vola és un llogaret que pertany al municipi osonenc de Sant Pere de Torelló), el tenim ben a tocar. En aquest punt trobem una senyalització vertical… si seguíssim al sud…aniríem cap al santuari de Cabrera seguint el GR 151-1. Nosaltres però abandonem ara ja sí definitivament el GR i prenem direcció cap a l’est seguint la pista, anant a cercar la casa del Prat de la Vola.

Som en el punt més baix de la ruta. Val la pena gaudir d’aquest entorn, doncs el topònim del Prat de la Vola fa honor a l’indret. Planer, farcit de prats arreu del mas, amb el riu Fornès passant ben a tocar, drenant mansament la zona, solitària i encalmada. Un indret captivador. Seguint la marxa passem a tocar del mas, i ens endinsem en els seus bonics prats, sempre deixant a la nostra dreta el riu.

Cal estar atents!!! acabat del prat i tocar el riu, no l’hem de travessar…ull!!!, encara que al altre riba surti un camí (això pot esdevenir confusió) Hem de prendre un corriol primer, que gira a l’esquerra i de seguida un segon corriol que ens mena a la dreta tot resseguint el riu i que ens anirà endinsant a la clotada que forma el riu Fornès, al sud de la serra dels Llancers. El senderó ombrívol i boscós, com he dit, va resseguint la riba dreta del curs fluvial, sempre en direcció aigües amunt, fins que el mateix corriol, ens farà creuar el riu e immediatament després d’un brusc gir a la dreta, prendrem el sender que, en exigent ascens, ens pujarà pel bell mig de la baga del Fornès. Aquest és el tram més exigent, pel que fa a desnivell dur i continuat, de la ruta. Ja més elevats el camí anirà planejant fins a creuar de nou un curs fluvial, el torrent de la Freixeneda. Llàstima que no passes aigua, dons en aquest punt hi ha varis salts L’ambient és encisador. I per acabar de arrodonir aquesta postal…un parell de vaques camuflades entre els matolls i que al veure’ns ens varen oferir un concert de gemecs…tot un espectacle.

Anem seguint camí, sempre de pujada, prenent i deixant caminets o corriols…(aquesta ruta, es imprescindible seguir fil per randa el GPS), fins a desembocar als idíl·lics prats dels plans de Porxiugues. Creuem el torrent del coll del Pedró per passar a la seva riba dreta i just davant ja veiem l’edifici de l’antiga cabana de Porxiugues, encara en prou bon estat, i a la seva dreta la pròpia casa de Porxiugues, mig amagada entre les heures que l’envolten i de la qual pràcticament només en resta mitja paret dempeus. Aquest és un bon punt per esmorzar, busquem un lloc arrecerat del vent, i decidim deixar enrere els plats, per resguardar-nos a l’abric del bosc, just al costat del torrent del coll del Pedró.

Recuperades les forces, reprenem el camí que, primer per la riba dreta, i més endavant per l’esquerra ens anirà ascendint sense pausa fins al coll del Pedró. Aquest coll és una cruïlla de camins. Nosaltres prendrem el més ben fressat, a la dreta, amb aires de pista forestal i que ens farà davallar molt ràpidament cap als plans del Pedró. Si seguíssim la pista avall (dreta) el camí ens portaria fins a Falgars d’en Bas. La ruta entra altre vegada al bosc prendrem un sender inicialment no massa marcat

A partir d’aquí, amb alguna altra ziga-zaga, el sender esdevé pedregós i davalla decidit, per un tram boscós i captivador. Aquest trams de sender bellament empedrat mostren el fort caràcter històric d’aquest camí. El camí desemboca al Rasos del Pibernat, on trobem la cruïlla…dreta, baixem a Sant Miquel de Castelló, esquerra, pugem a la serra de Llancers.

Evident-ment girem a la dreta (Est) creuant de baixada els rasos, per sobre del mas de Pibernat. Just a l’extrem dels Rasos trobem una cruïlla de camins amb el GR-2 que ve de circula entre Falgars i la vall d’en Bas. Aquí nosaltres prenem el sender en la direcció que permetria arribar a Joanetes. Ràpidament arribem al portell de Sant Miquel, (portal de ferro) i seguim caminant per el sender fins el collet de San Miquel. Aquí abandonem el GR que ens duria cap a Joanetes per girar a la dreta i prendre el senderó que en un tres i no res ens durà al contrafort de Sant Miquel de Castelló.

Castelló de Bas, es un castell que ja és documentat al 1.066 i només es conserva un tros de muralla, la cisterna i la capella. Aquesta edificació també està molt lligada a les guerres remences i concretament amb l’històric cabdill Francesc d Ventallat (1444-1488). L’ermita de Sant Miquel de Castelló, d’origen romànic relacionat amb el Castell dels vescomtes de Bas, consta d’una sola nau coberta amb una volta de canó. S’enlaira a 980 metres, sobre un contrafort del Serrat de Sant Miquel dintre de la serra dels Llancers, a les últimes estivacions del nord-est del massís del Collsacabra. La panoràmica que s’ofereix des del mirador de l’ermita abasta tota la Vall d’en Bas, Olot i el Pirineu. Tenim al davant la muralla del Puigsacalm i les agulles de la serra de Santa Magdalena. La serra de Cabrera. Al fons, els plans i el nucli de Falgars. La visió és senzillament magnànima. Des del 1974 l’edifici està habilitat com a refugi de muntanya amb capacitat per a 20 persones, depenent del GEIEG.

Després de l’aturada obligada per la bellesa de l’indret de Sant Miquel de Castelló desfem el darrer tram de camí i en lleuger ascens tornem a plantar-nos en la cruïlla on abans hem arribat venint del plans del Pedró. Ara però ens encaminem, seguint la pista que, ben marcada, discorre elevada pel vessant septentrional de la serra dels Llancers. Tot i ser un tram de pista, més avorridot, cal gaudir de les impressionants vistes que ens ofereix sobre el Puigsacalm. Més endavant, però, aquesta ja es converteix en sender fins arribar al coll dels Llancers on passem al vessant meridional. Al cap de poc trobem un senyal indicatiu d’un mirador sobre el Puigsacalm i que ens fan treure les càmeres de fotos per plasmar el moment. Som ben bé al mig de la serra dels Llancers. Després del últim mirador ja ens endinsem de nou en la frondosa i màgica fageda de la Gravolosa. El sender que transcorre per la costera meridional de la serra dels Llancers, entre la fullaraca de la fageda, és d’un goig d’aquells indescriptibles!. Així, gaudint d’aquest meravellós entorn que només et sap donar una fageda, arribem al collet dels Rabadans, on saltarem al vessant ponentí de la serra, tot virant bruscament al nord, en fort descens, fins franquejar amb un lleuger ascens el petit cim de la Pastora. Des d’aquest puig secundari el sender va davallant alegrement entre el bosc, fins trobar el camí fet inicialment just a tocar de la collada de Bracons, punt d’inici i final d’aquesta bonica i variada ruta. I per arrodonir aquesta interesant sortida, anem a dinar al Hostal Can Barris de Joanetes…fins la propera.

Desnivell total acumulat: 1500 metres

Alçada mínima – màxima: 819 metres –1206 metres

Distància aproximada: 16,95 quilometres

Ruta circular: si

Temps empleat per fer la ruta: 7 h.10 minuts

Galeria d’imatges

Anar a les fotos

 

Localització

 

Track

Tagged: , , , , , , , , , , ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *