CASTELL DE SAVASSONA – TAVÈRNOLES – BALMES DE SALOU – ERMITA DE SANTA MAGDALENA – SANT FELIUET I BOSC DE SAVASSONA

CASTELL DE SAVASSONA – TAVÈRNOLES – BALMES DE SALOU – ERMITA DE SANTA MAGDALENA – SANT FELIUET I BOSC DE SAVASSONA: 12/03/2016

Descripció de la ruta:

Si a Catalunya hi ha un poblament prehistòric que crida l’atenció per les seves singularitats treballades a la pedra, sense dubte estem davant del Conjunt Prehistòric i Megalític de Savassona.

En aquest indret podrem veure que la ma de l’home prehistòric hi es present des de el primers períodes del Neolític fins a l’ Edat Mitjana, passant pel Bronze, els Ibers i romans, per amb posterioritat veure el romànic mes bell al seu cim.

Ermites, balmes, fonts, castells…tot això i més es l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona.

Hem deixat els cotxes al petit aparcament que es troba arran de la carretera al km.4,700 de la BV-5213, direcció al parador de Sau, sota el castell de Savassona.

El castell es el primer objectiu de aquesta matinal, és un castell medieval que es troba al terme municipal de Tavèrnoles. Fou declarat Bé d’Interès Nacional com a monument històric el 1949. Estratègicament situat a 611 metres d’altitud, fou renovat als segles XVII i XIX i encara és habitat. Té elements medievals, murs de defensa i torre triangular a l’interior de l’edifici.

Passem sota les muralles del castell per abastà un estret camí que seguim direcció Tavèrnoles i al poc ens topem primer amb una balma amb una gran escletxa, anomenada el forat de la Baronessa i seguidament una altra balma molt més impressionant…la Balma de la Baronessa amb una font. Seguim camí fins el mirador de Tavèrnoles, amb molt bones vistes del poble i la plana. El camí de baixada, entre roques i petites balmes, ens deixa rere la impressionant església de Sant Esteve, que visitem.

L’església és un magnífic edifici d’una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular i flanquejada al costat de migjorn per un campanar de torre. La porta original, avui tapiada, es troba a la façana de migjorn; la porta actual, de factura barroca, s’obre a la façana de ponent. Exteriorment l’absis està decorat amb un fris de finestres cegues, distribuïdes en sèries de cinc entre lesenes. El mateix motiu decoratiu s’estén, sense lesenes, per les façanes laterals de la nau. El campanar és una torre de dos pisos sobre un alt sòcol completament llis. Els dos pisos estan ornamentats amb un fris d’arcuacions llombardes i un de dents de serra a la seva part superior. Ambdós presenten finestres germinades partides per unes senzilles columnes.

Seguim camí, travessant la carretera per dirigir-nos fins la petita urbanització del Roquet que aviat deixem enrere, el camí es ample i ens permet anar tots plegats. Passem per el mig de la masia de la Balma, ara el camí s’ha convertit en una estreta carretera que va donant la volta a la plana fins arribar a una cruïlla i al pou de Glaç de Salou.

Amb unes dimensions de 5,63 m de profunditat i 6,9 de diàmetre i uns murs d’un gruix considerable, als inicis del segle XX el seu gel encara era utilitzat per la propera colònia tèxtil. La companyia Redicasa, actual propietària de la finca, va signar un conveni de cessió a l’Ajuntament per 30 anys per rehabilitar el pou i mantenir dignament tot l’entorn.

Com a element més destacat de tota la restauració, amb el desbrossament total d’una cúpula que pràcticament era imperceptible, cal destacar la important escala de ferro que permet arribar fins al seu fons amb total seguretat per al visitant. S’observen clarament els forats als murs per desempouar; tota una lliçó d’enginyeria rural.

Visitat el pou, seguim camí en direcció al Ter fins la cruïlla de “La Caseta del Guarda”. Aquí decantem a la dreta per passar la riera de Tavèrnoles sobre el pont de Salou, tot just acabat el pont, un portal de ferro barra tot el pas de la carretera, una petita porta per a vianant (que hem de obrir i tancar), ens deixa al paratge de Salou, amb la casa del Guarda, la impressionant casa de la Calcineria i la Teuleria de Salou i un xic mes amunt el Mas de Salou.

El Mas de Salou és un monument del municipi de les Masies de Roda protegit com a bé cultural d’interès local. Aquest monument, annex a la gran masia formada per diferents cossos, el principal de planta quadrada i que consta de planta semi soterrada, planta baixa i pis. Està construït en amb pedra, cal destacar les obertures i el porxo frontal amb els brancals i llindes de pedra treballada, així com els ampits d’aquestes. A les cantonades hi ha també carreus de pedra treballada. El conjunt el formen també unes edificacions construïdes en diferents etapes i que segueixen la tipologia de l’edifici principal. És un dels masos més antics, un casal de extraordinàries dimensions. Es creu que podia haver estat una fortificació, residència de soldats tot i que no s’ha pogut comprovar.

Seguim camí fins que una enorme balma ens fa alçar el ulls i just arran de paret surt un corriol, tot resseguint-la, es el camí de les balmes…impressionant, un camí molt poc conegut, tot i que hi passa l’antic camí que pujava al castell de s’Avellana des de la masia del Salou, entre altres balmes trobem la balma i cisterna de s’Avellana. Aquestes restes de balma obrada i antiga cisterna denota un passat habitat i força recent d’aquesta contrada. La cisterna, feta de pedra, recull tots els abundants regalims dels sostre de la balma. Es pot observar la importància del camí que hi porta fa segles enrere perquè té algun tram empedrat i hi ha graons en algun punt per superar el desnivell.

El camí fineix sota el castell de s’Avellana, que més tard visitarem, ara agafem el corriol que va pujant a la nostra esquerra fins arribar a la barraca del Puig de Conangle feta de pedra seca.

El camí força planer i envoltats de alzines, aquí i enllà, ens deixa a la magnífica ermita de Santa Magdalena de Conangle

Quan hom arriba a la restaurada i bonica ermita de Santa Magdalena, construcció d’origen romànic situada en un petit turó envoltada dels meandres del riu Ter, queda bocabadat de l’interessant claustre i els agradables jardins de l’indret. Si bé, l’ermita normalment és tancada, l’entorn és agradable i convida a fer-hi una breu estada. El conjunt està format per l’església, les capelles laterals, el campanar i el claustre.

La capella actual manté la planta romànica, original del segle XIII, i s’hi aprecien les diferents modificacions que s’hi han realitzat. L’edifici té dues portes afegides posteriorment, sembla que de època medieval. A l’època barroca es van afegir dues capelles, a la part nord de la nau. També en aquest moment es va construir el campanar rectangular amb coberta en forma de piràmide. El claustre adjunt s’hi va traslladar pedra a pedra el 1960, des del Convent dels Carmelites Descalços de Sant Josep de Vic.

Desprès de fer una bona parada per esmorzar i visitar l’ermita, retornem sobre els nostres passos i en un tres i no res arribem al castell de S’Avellana.

Actualment el Castell està en ruïnes. Era un castell-fortalesa del qual es conserven restes del que van ser els murs, una escala i la base d’una torre. Està situat darrera el Puig de Conangle, sobre un extrem rocós i molt proper al riu Ter. Està documentat des del 1067 i va ser declarat bé cultural d’interès nacional l’any 1993.

Les seves muralles s’arrapen a dues grans penyes unides per la plana superior. Els murs més notables estant situats a migjorn i mesuren entre 1,65 i 2 metres d’amplària. Tant les penyes sobre les que s’aixequen les parets com la planta de les mateixes, tenen una forma allargada, semblant a un vaixell, amb un esperó molt pronunciat a la banda de llevant i un angle més suau a la de ponent. El castell havia disposat d’una torre circular ubicada a tocar de la paret de tramuntana, cap a la part nord oest de la seva planta, i construïda en posterioritat al conjunt de l’edificació. Les principals característiques de la construcció són els murs agafats a la roca, per tal de donar major amplitud a la plana superior; els clots o capades de moro de la banda de llevant, i l’escala, excavada a la pedra, que encara avui facilita l’accés i que es troba a la banda de tramuntana, entre la penya de l’esperó i la que forma el cos de l’edificació.

Visitat el castell, seguim camí, arribant al que va ser una pedrera de extracció d’àrids, la Font de la Fradera, acabada la pedrera ens topem amb el mas Passarella, abandonat però que encara es conserva força en peus.

El camí va pujant fins arribar al Coll de la Passarella, amb una cruïlla i un pal informatiu, el qual ens indica que a la nostra esquerra tenim el que serà el últim dels nostres objectius de avui…el Bosc de Savassona i l’ermita de Sant Feliuet.

El camí va pujant suaument i sense adonar-nos arribem al bosc de Savassona. Avui hem trobat molts practicants del bouldering o escalada en bloc a la zona. El primer que descobrim son, potser, les dos pedres mes importats de l’indret, la Pedra del nen o de l’home i la Roca de les Bruixes. Aquestes dues roques van estat restaurades al 2013 i diuen que entre les dues hi ha 598 figures…jo no les he comptat!!.

Aquest indret esta dividit en dos sectors molt definits: la plana i el cingle.

A la plana hem vist un conjunt de enormes pedres, totes treballades per els humans i que pertanyen a un nucli de culte, rituals antics i lloc per a viure, mentre que la part del cingle, es un lloc d’habitat també molt treballat, amb cisternes d’aigua i diferents treballs a la pedra envoltant a la fantàstica ermita de Sant Feliu de Savassona.

Els treballs fets a la pedra han donat peu a moltes creences populars sobre rituals i sacrificis antics, xamanisme prehistòric i bruixeria medieval i recent.

De fet molts treballs son petroglifs gravats per abrasió o també repicats com canals, cassoletes, alguna figura antropomorfa, ferradures i rodes i signes solar, signes cruciformes, etc…

Dins el pla, magnifiques pedres com el Dau enorme bloc de gres. Al seu costat, dos roques més petites que ens mostren gravats rupestres. o la Pedra del Sacrifici (excavada al 1960 i al 1976). Et quedes astorat al seu davant, impressionant. treballades amb una gran profusió de motius. La gran Pedra dels Sacrificis d’unes 400 tones de pes, és segurament despresa del carener rocós principal i està excavada per sota. Es van trobar tombes amb estris i diferents ossos datats a uns 2.350 aC. Els diferents materials obtinguts es troben a l’actualitat al Museu Episcopal de Vic. L’origen dels solcs gravats a la pedra han estat interpretats de dues formes: la primera que les tribus neolítiques que aquí vivien feien sacrificis humans i animals i la sang s’escolava pels reguerots de la roca i es recollia (d’aquí el nom) i la segona i més probable, és que aquests solcs eren les guies que sostenien les teulades de les cabanes construïdes a sota seu. Sigui com sigui, el lloc és màgic i misteriós i digne de conèixer.

Sortim del bosc, travessem la carretera i marxem direcció al Castell de Savassona, que el tenim a tocar, ha on es troba la església de Sant Pere de Savassona

Sant Pere és un edifici romànic d’una sola nau, sobrealçada posteriorment, amb un absis semicircular a l’est. Prop de l’absis, al mur nord, hi ha una absidiola semicircular. Al costat simètric no hi ha una altra absidiola, com caldria esperar, sinó un espai de planta quadrada. Les capelles laterals es veuen a totes dues bandes de la nau que van ser afegides posteriorment. La façana principal, modificada al S.XVII, hi ha la porta, coronada per un òscul i un campanar de cadireta de dos ulls.

Som al final de la ruta…ara toca agafar els cotxes per anar al restaurant Fussimanya a fer un bon dinar i així donar per acabada aquesta interesant sortida…fins la propera

Salut i bones caminades!!

Desnivell acumulat: 472 metres
Alçada mínima – màxima: 408 metres – 698 metres
Distància aproximada: 13,38 quilometres
Ruta circular: si

Galeria d’imatges

Anar a les fotos

 

Localització

Track

Tagged: , ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *