BEGET – COLL DE MARLEM – ROCABRUNA – TUTA DELS MAIMONS – CASTELL DE ROCABRUNA – RIERA DE BEGET

BEGET – COLL DE MARLEM – ROCABRUNA – TUTA DELS MAIMONS – CASTELL DE ROCABRUNA – RIERA DE BEGET: 23/04/2016

Descripció de la ruta

Beget es un poblet pintoresc i encantador que tot ell és un monument arquitectònic. Un petit racó del Ripollès a tocar del cel.

L’accés, per nosaltres, l’hem fet per Oix, passant per els colls de Pera i Brucs i els llogarrets de Pera i Fornells, una carretera molt guapa, que sembla extreta d’una postal.

Beget està annexionat al municipi de Camprodon des de l’any 1969, encara que geogràficament pertany a l’Alta Garrotxa. El seu terme agrega el poble de Rocabruna, la vall de Salarsa i la serra del Bestracà.

El poble està situat a 541 metres d’altitud i les seves cases i carrers de pedra estan esglaonats sobre el riu, travessat per dos vells i ben conservats ponts medievals.

A Beget l’art romànic també es manifesta en forma de temple: construïda el segle X, l’església de Sant Cristòfol de Beget un dels exemplars romànics més bells de la zona, és una mostra del romànic pre-pirinenc en el seu estat més pur. Aplega la coneguda Majestat del retaule de l’altar major, del segle XII; una talla de fusta policromada que mesura dos metres i que ha estat venerada al llarg dels segles. La túnica, el cenyidor de doble nus a la cintura, el rostre emmarcat pel pentinat dels cabells, i tota la riquesa de detalls que emana d’aquesta figura fan de la Majestat de Beget una de les talles romàniques més belles que es conserven actualment a Catalunya.

Després de les pluges d’ahir, avui el cel s’ha llevat ven serè, tot i que les prediccions del temps donen pluges per el mig dia…esperem que s’equivoquin!!. Fetes les fotografies de rigor davant l’església de Sant Cristòfol, comencem a caminar, admirant cada racó d’aquest encisador poble, passem pel costat de l’Hostal del Forn i prenem el camí que puja per la zona del Grau. Aquest camí és magnífic, empedrat pràcticament en la seva totalitat desprèn història pura, contrabandistes, exiliats, refugiats, traginers… un pur plaer anar pujant pels revolts d’aquest grau. A mitja pujada, una fantàstica talaia ens sorprèn amb unes vistes d’ocell sobre Beget i l’Alta Garrotxa, és el mirador del Grau…impressionant!!.

El camí, a mesura que surt del grau, va perd el seu empedrat i es suavitza fins a dur-nos fins al Oratori de Sant Antoni de Can França, al mateix Coll del Roure o de Golofreu, on ens trobem amb la pista de Monars. Creuem la pista i prenem un camí que surt just per sobre seu, cap a l’esquerra. Aquest camí, es l’accés al mas Bocabartella, nosaltres el deixem a la alçada del Cingle Blanc, un indret rocallós i ven indicat…girem a la dreta i fem la pujada final al Coll de Malrem amb un tram final amb força desnivell. Ja som a l’històric coll de Malrem, just en el punt que s’uneixen la Catalunya del Nord i la del Sud, la Garrotxa i el Ripollès amb el Vallespir. Aquest coll, juntament amb el camí fet des de Beget, desborda història. A tall d’exemple, 5.000 republicans van passar pel Coll de Malrem, camí de l’exili. És un bon lloc per reposar de l’esforç de la pujada i per esmorzar.

Hem tocat el sostre de la sortida i toca baixar, ho fem per la carena baixant suaument fins al collet de Bocabartella. Sota nostre, el mas que li dóna nom. Passat el collet baixem per un corriol rocallós, on davant nostre s’alça sobre un turó, el castell de Rocabruna i també intuïm el lloc on sembla que està la Tuta dels Maimons, dos dels objectius de l’itinerari d’avui.

El corriol avants de finir a la carretera, ens fa passar per unes runes d’algun edifici relacionat amb el tema de carboneres, dons al costat encara s’intueix una plaça carbonera.

Som a la carretera GIV-5223, just al pont sobre el Torrent de les Arçoles, travessem el pont i ens encaminen per la carretera fins a Rocabruna. Just la primera casa que trobem (Can Taveu), un planell informatiu sobre rutes de l’Alta Garrotxa i un pal informatiu ens indica el camí a seguir fins el Castell.

Caminem per un camí força enfangat i sota l’atenta mirada de un grup de vaques i vedells, hem de creuar al altre costat del filat elèctric per cercar l’entrada al camí que ens ha de portar a la tuta dels Maimons…al bosc, realment la cerca és difícil perquè no hi ha un camí definit, es fa imprescindible el GPS.

L’esforç ha donat resultats i estem davant l’entrada de la Tuta dels Maimons, una cavitat de uns 23 metres de profunditat i 8 metres de desnivell. La boca d’entrada, sembla una portalada aràbiga i està situada sota la cinglera del coll Sa Mola, al davant de la casa de La Guardiola i a un parell de metres d’alçada, respecte al terreny per el que hem vingut. Amb uns tres metres de alçada de boca, ens encabim tots a dins i comencem la descoberta…la cova es un llarg corredor amb diferents raconades, que amb un fort desnivell li dóna sortida per la part alta de la cinglera. No hi ha perill, ni dins ni al sortir, però atenció a les persones poc avesades a moure’s per mig de roques dins una cova, poc ser claustrofòbic i poden passar-lo malament.

Tornem als plans ha on ens desviàvem per anat a la descoberta de la Tuta dels Maimons, per agafar el camí del Castell de Rocabruna…son les 13,20 hores i com va pronosticar el Meteocat, comença a ploure…no es varen equivocar, quina ràbia!!

Això ens trastoca una mica els plans, en el moment de ser damunt del Castell, es quant més plou i decidim continuar la marxa sense la visita a aquest notable conjunt.

El camí baixa amb molta celeritat fins el fons de la vall, on trobem el molí d’en Sorolla, ara hem se seguir el torrent de Rocabruna fins a travessar-lo per la seva llera. El camí transcorre un xic elevat i a l’esquerra del torrent…anem seguint les marques del GR-11 i de grogues de l’Itinerannia. Passem la gran casa en ruïnes de la Solana i desemboquem a la carretera, per tornar a entrar altre vegada al bosc. Al poc travessem el Torrent de les Arçoles per un bell pont, el lloc és captivador amb salts d’aigua rugint sense parar i envoltats de una exuberant vegetació. Ara si que resseguim la Riera de Beget amb els seus gorgs i salts d’aigua, passem sobre un altre pont i travessem un altre vegada la carretera, tot caminant per un corriol ombrívol, a vegades força estret, que es fa una mica relliscós degut a la pluja i que davalla ràpidament fins a Beget.

La diada l’acabem al restaurant de Can Jeroni ha on donem bona compta del seu menú i brindant per aquesta magnífica sortida…fins la propera

Salut i bones caminades!!

Desnivell acumulat: 775 metres
Alçada mínima – màxima: 533 metres – 1144 metres
Distància: 14,31 Km.
Ruta circular: si
Temps de ruta total: 7 hores i 9 minuts

Galeria d’imatges

Anar a les fotos

 

Localització

Track

Tagged: , , , , , , ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *