BANYULS-SUR-MER – CAP BÉAR – PORT VENDRÉS – FORT SAINT ELME – COTLLIURE

BANYULS-SUR-MER – CAP BÉAR – PORT VENDRÉS – FORT SAINT ELME – COLLIOURE: 20/06/2015

Descripció de la ruta

Ruta realitzada el 20 de Juny de 2015 amb un temps per realitzar-la de 6,30 hores amb totes les parades i banys.

Aquest recorregut es un camí “trencacames” per els constants desnivells del terreny…és el camí de la costa anomenat: (Sentier Littoral), és un camí molt fressat i ben senyalitzat amb pintura groga. Es un camí amb impressionants vistes al llarg de tot el recorregut, en definitiva…es un camí per gaudir de la natura, i gracies a la tramuntana que, sobre tot en els punts més elevats, bufava amb certa força, no hem petit tant la calor que feia aquest dissabte.

Hem deixat els cotxes a la estació de tren de Cotlliure per agafar el tren de les 7,50 hores i 15 minuts més tard hem arribat a Banyuls de la Marenda…(jo crec que tardarem un xic més a arribar a Cotlliure a peu).

Després de fer el pertinent “cafè olé amb croissant a la francesa”, sortim del davant de la platja de Banyuls, concretament del començament del GR 10, tot resseguint tota la costa (direcció nord), passant pel mirador de Cap d’Ona, la platja de les Elmes i Cap des Elmes, tot resseguint la carretera, fins l’últim aparcament a on comencem a caminar per el verdader Sentier Littoral. Enfilem cap al Cap Castell de Velló, una mica més endavant el camí s’aparta un xic de la costa, però torna novament (hem de parar atenció a les marques de pintura grogues amb el corriol de baixada, estan una mica amagades) i que ens porta al Cap d’Ullastrell.

Després de visitar les ruïnes de la les fortificacions militars al Cap d’Ullastrell, baixem a la platja del Forat per resseguir tota la Badia de Polilles… Polilles és una badia natural, recuperada pel Consell General dels Pirineus Orientals francesos amb la finalitat de convertir aquest paratge en un espai dedicat al la preservació i la salvaguarda del patrimoni marítim català. De molt interès és de l’Atelier des barques –un taller de barques– on es restauren barques mediterrànies davant el públic, es realitzen accions de valorització i difusió del patrimoni marítim gràcies a exposicions, i s’organitzen activitats d’animació en terra i en mar.

El primer tram són antigues instal·lacions militars abandonades. Un fantàstic pont de ferro ens ajuda a passar el rec de Cosprons (dissabte no baixava ni una gota d’aigua). Continuem per la platja de Bernardi i a la primera de les dos cales de Valenti, fem una parada per esmorzar i alguns aprofitar per fer una “banyeta”(jo entre ells)…una vegada refets i refrescats, continuem per enfilar cap al Cap de Biarra (Cap Béar). Visitem el seu Far i gaudim de les seves vistes. Seguim, creuant la carretera per pujar per la carena en direcció al Fort Béar. A mitja pujada el camí planeja en direcció al nord i ens porta a la entrada del port de Portvendres (Port-Vendres). Voltem tot el port comercial, fins els primers restaurants, a partir dels quals comencem a pujar, fins la Route Stratégique, el carrer més elevat de Por-Vendres. Aquest carrer es transforma en una estreta carretera enquitranada que en 20 minuts ens deixa als peus del Fort Saint Elme.

El Fort Sant Elm és una fortalesa militar construïda entre 1538 i 1552 sota Carles V , a partir d’una torre de vigilància construïda al segle VIII pels moros. Es troba situat al municipi de Cotlliure. Monument Històric de la Côte Vermeille , alberga des de 2008 un museu amb col·leccions d’armes medievals i renaixements, de exposicions temporals i un bon panorama de la regió, a la terrassa.

Tenim una magnifica vistes de Cotlliure des del coll i del qual comencem la baixada arribant al Jardin Pams a on es troba el Moli de Collioure. Aquest molí fou construït al segle XIV com a molí d’ oli, és el molí mes antic del Rosselló i esta considerat com un edifici emblemàtic de Collioure.

Acabem de baixar fins la platja El Botiguer de Collioure, resseguim, arran de mar, el Château Royal, passem la platja de Boramar i la Èglise Notre Dame des Anges fins la platja Saint Vicent on es troba la ermita del mateix nom i a on fem una agradable i merescuda banyeta abans de enfilar l’últim tall del recorregut…una passejada per el casc antic de Collioure, amb els seus carrerons estrets i les seves cases pintades de colors molt cridaners. I com no pudia ser de un altra manera, estant a Collioure, visitar la tomba del poeta Antonio Machado… Amb l’esclat de la Guerra Civil, Machado, marxa a Rocafort (València). El 1937 publica la seva última obra, La guerra. El 1939, amb la derrota de l’Exèrcit Popular de la República fuig d’Espanya i, passant per Barcelona, s’exilia a Cotlliure (Catalunya Nord), on poc després es produeix la mort del poeta i la de la seva mare amb només tres dies d’interval. A la seva butxaca es trobà el seu últim vers escrit: “Estos días azules y este sol de la infancia”.

Acabada la “visita cultural” agafem els cotxes i sortim de Collioure per anar a una zona habilitada al pícnic per donar bona compta de les truites de patates o de llom arrebossat, això si, amb fresques cerveses i fins i tot algun que altre gintònic. També hem celebrat l’aniversari d’en Martí com cal….felicitats Martí…i que compleixis molts més.

Desnivell acumulat: 1326 metres
Alçada mínima – màxima: 0 metres – 158 metres
Distància aproximada: 17,6 quilometres
Ruta circular: no

 

Galeria d’imatges

Anar a les fotos

 

Localització

 

Track


Visita els tracks del 2015

Tagged: , , , ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *